- Publicitat -
Les imatges que veiem d’aquestes darreres dues nits a Gràcia ens fan mal. S’hi veu violència, molta violència, i és evident que a ningú no li agrada veure policies utilitzant la força, però és que tampoc ens agrada veure a gent tirar pedres als nostres agents de protecció. Els ocupes del banc expropiat no són germanes de la caritat. Que possiblement desenvolupaven tasca social? Sí, com molts d’altres. Què segurament estimen el barri? No, segur que no. Qui estima als seus veïns no els hi crema i destrossa els cotxes, ni les motos, ni els seus negocis familiars, ni les seves cases. Qui estima als seus veïns no els aterroritza.
Si volien protestar contra el dessallotjament podien utilitzar altres maneres, podien utilitzar la no-violència, fer un arrancacebes, organitzar una campanya de micromecenatge per poder pagar el lloguer. Però no, aquest no era el seu objectiu. El seu propòsit és utilitzar la violència per intentar sotmetre al poder, utilitzar la violència per tenir més drets que d’altres ciutadans, utilitzar la violència per tenir més beneficis, utilitzar la violència per fer xantatge i coaccionar a una administració que ha de tractar a tothom per igual.
I en tot això cal que demanem responsabilitats a l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau per una qüestió molt bàsica i primària. Ella va promoure aquesta situació quan estava a l’oposició. La violència que va promocionar i fer simpàtica per guanyar quatre vots quan va tenir lloc el desallotjament de Can Vies creix. Ja que no demanarà mai perdó almenys que respongui amb mà dura.
www.ericbertran.cat
Publicitat
