- Publicitat -
Ahir dos jihadistes van entrar al principal museu de Tunísia, el més gran, el més cèntric, el més visitat per turistes, el que té un recull més gran del món de mosaics de civilitzacions antigues: el Museu Nacional del Bardo. Van entrar i van posar-se a disparar contra tothom qui trobaven, la majoria turistes. Segons les últimes xifres oficials, haurien mort fins a 22 persones.
Entre les víctimes hi ha un matrimoni català. Segons una primera versió digital del diari el Mundo aquest matrimoni barceloní era de 'profundas convicciones catalanistas'. Jo no ho sé quines conviccions tenia aquest matrimoni i no crec que el diari El Mundo hagi de jugar amb això. No tot s'hi val per fer política. Des d'aquí enviem el nostre sincer condol a la família, sigui catalanista o no.
Tunisia és un país amb una democràcia jove. Fa pocs anys van aconseguir derrotar al seu dictador i tot just estan consolidant una democràcia. Són un exemple a seguir per a diversos països musulmans. De fet, aposto molt a que justament els jihadistes han fet aquest atemptat per intentar desestabilitzar el país. No volen de cap manera que un país musulmà funcioni lluny de les lleis jihadistes, i no volen de cap manera un exemple tan clar de país laic musulmà obert a occident. Per això han anat a atacar el museu més turístic, per fer por als turistes que aporten altres maneres d'entendre el món i per intentar acabar amb el 10% del PIB tunisià que representa el sector turístic.
Si quan hi va haver un atemptat a Paris no vam deixar d'anar a França ni vam condemnar tot França ara tampoc ho podem fer amb Tunisia. Justament aquesta democràcia jove ha donat una lliçó a musulmans d'arreu del món. I és que al Parlament tots els diputats van condemnar els fets i van sortir al carrer a cantar l'himne nacional en senyal de protesta i unitat. I el carrer es van omplir de tunisians per condemnar els fets i per aplaudir als policies que havien abatut als dos jihadistes. Va ser espontani i la majoria eren musulmans.
Aquest és un gest que els honora i els fa ser un exemple a seguir. Tan de bo a a França, o a Europa en general, la majoria de musulmans no els hi tremolessin les cames a l'hora de condemnar el jihadisme. No vol dir que hi estiguin a favor, obviament, però si que tenen por o busquen excuses per no haver de condemnar públicament un atemptat. Cert és que cada vegada hi ha més veus, petits grups i persones a títol individual que ho fan. Però fins que els musulmans catalans no siguin capaços de fer concentracions tan grans contra el jihadisme com gent reuneixen els divendres a les pregàries, difícilment serviran les seves queixes sobre l'estigma social que atemptats d'aquest tipus els provoca.
Condemnem aquest atemptat. Com a Fundació Nous Catalans, com a programa de ràdio i com a tot el que pugui representar. I ens posem al costat del poble tunisià que ha obert una vegada més un bri d'esperança entre tanta ambigüitat.
www.ericbertran.cat
@ericbertran
Publicitat
