- Publicitat -
Avui explicaré la història de l’Ibrahim, un jove de 33 anys, metge de professió i nascut a Raqqa, capital de l’Estat Islàmic. L’Ibrahim ja fa més d’un any que s’ha exiliat a més de 140 km de distància. I és que ha estat empresonat sota la llei síria, condemnat a mort pels jihadistes i desterrat per la seva pròpia tribu. És un jove simpàtic i estudiós, que ha dedicat els seus anys d’estudi i de professió a ajudar els altres exercint del metge, però ha patit tres condemnes i viu exiliat. El seu crim? Estimar, estimar a una persona del seu mateix sexe, estimar al cap i a la fi.
Pel règim sirià, l’any 2010, abans de la revolució, era culpable de realitzar actes sexuals “contra natura”. El van condemnar a tres anys perquè un amic seu sota tortura el va delatar. La família va haver de pagar 18.000€ al règim per ocultar els fets a la respectada tribu d’on provenien. Quan tot estava arreglat aparentment, va començar la revolució a Síria, Estat Islàmic es va apoderar de la ciutat ràpidament. Van matar a tres dels seus amics homosexuals. Un va morir d’un infart mentre era torturat. Els altres dos d’un tret a la nuca. Encara van tenir “sort” de morir d’un tret al cap, a d’altres els han apedregat o tirat al buit des d’edificis alts amb els ulls tapats com es veu a la fotografia. La qüestió és que el règim es va quedar el telèfon mòbil dels tres amics un cop morts i van posar-se a buscar tots els seus contactes de l’agenda. Entre ells hi havia l’Ibrahim.
En pocs dies, els jihadistes van segrestar i torturar l’Ibrahim. La seva tribu, una tribu molt respectada, va tornar a intervenir pagant 10.000€ per la seva vida. La seva família li va salvar la vida, la mateixa família li va donar dues hores per abandonar la ciutat i no tornar mai més perquè se sentien deshonrats. Clar, feia coses “contra natura”.
Ara l’Ibrahim és un dels molts refugiats al Líban. Allà existeix una ONG que acull a exiliats homosexuals. N’hi ha uns 320 i se’ls ofereix atenció mèdica, psicològica i un plat calent al dia que normalment és l’únic que mengen. L’Ibrahim, com tota la resta, viu amagat i amb por. El manté viu una il·lusió, la il·lusió d’aconseguir asil polític a Europa. Però el cert és segurament l’Ibrahim té molt idealitzada Europa, total, ell millor que ningú sap que tants anys de repressió que han patit a Síria a Europa no li ha importat. Total, porta 7 mesos esperant que algun país d’Europa li concedeixi l’asil polític i encara ningú no ha respost.
L’Ibrahim ens diu “mereixo un nou començament, però fins ara no m’han donat la oportunitat”. Té tota la raó. Li donarem? M’agradarà veure-ho. Quatre vegades condemnat, pel règim de Síria, per Estat Islàmic, per la seva tribu i per Europa que altra feina té fent discursos de progressisme i igualtat que alguns al món es creuen incrèduls i esperançats. El seu crim? Estimar. Que trist que al segle XXI sigui tan greu estimar, no creieu?
www.ericbertran.cat
Publicitat


