Davant de la regressió que implica, que està significant per a Catalunya l’aplicació, la imposició de l’article 155 de la CE -la qual cosa vol dir tenir tutelat completament l’autogovern català i posar en perill de mort la llengua, la cultura, l’economia, la convivència i el benestar social dels catalans- caldria fer una ullada a un Estat de la UE -el Regne de Bèlgica- que encara que s’anomeni un país -un estat federal plurilingüístic- és, de facto, una confederació. Des de Catalunya, des de l’Estat espanyol, caldria interrogar-se. Què podríem aprendre, amb un diàleg –sincer i sense límits- d’aquest petit i civilitzat país d’Europa, una mica síntesi de la cultura llatina del sud d’Europa i la cultura germànic del Nord d’Europa, anomenat Bèlgica? Aquest imatge d’equilibri, llibertat i respecte a la diversistat es copsa perfextament en el Metro de Brussel•les i a moltes poblacions dels anomenats “Babrant Walon” i Brabant flamand”. Per altra banda , a Bèlgica el rei s’anomena “el rei dels belgues” no pas de Bèlgica, i en cada intervenció que fa en públic sempre s’expresa en ferancès i en flamenc, i , a voltes. fins i tot, en alemany. Cal tenir present que al Regne de Bèlgica -a Valònia, a la provícia de Liège, i per raons històriques relacionades amb la fi de la Primera Guerra Mundial- existeix una minoria, unes 100.000 persones, que tenen com a llengua materna l’alemany . En aquest sentit, d’entrada, el Rei Felip VI s’hauria d’emmirallar en el seu homònim belga i anomenar-se “el rei dels pobles de l’Estat espanyol ”.
A Bèlgica existeixen tres regions –Valònia, Flandes i la Regió de Brussel•les- i tres comunitats lingüístiques finançades per l’Estat central -la francòfona, la neerlandofona i la germanòfona- això implica que Bèlgica disposa de tres llengües d’estat; amb aquesta premissa -si això s’implementés a l’Estat espanyol- els eurodiputats catalans, valenciants o de les illes es podrien expressar -amb tota normalitat amb força de llei- al Parlament Europeu i a totes les institucions de la UE en català. També és molt important saber que a Bèlgica, les competències de justícia (departament/sector que sovint discrimina la llemgua catalana) és competència exclusiva, al 100% de les regions; és a dir, a Valònia la justícia és exclusivament en francès, a Flandes en neerlandès i a la Regió de Brusel•les és bilingüe. A més, es respecta -escrupolosament- la Carta Europea de les Llengües -i en conseqüència- a la zona germanòfona es pot fer servir l’alemany, la serva llengua pròpia, davant dels tribunals de justícia. A banda de tot això hi ha previst properament que les competències d’economia i de la Seguretat Social passin també a ser competències exclusives de les regions. Per altra banda les competència de la policia, d’ordre públic pertanyen també a les regions. Existeix un cos estatal que s’anomena polícia federal belga que depèn del govern central . Això implicaria que a l’Estat espanyol, d’entrada, la supressió del caràcter militar de la Guàrdia Civil i la seva fusió amb l’actual policia nacional, tot creant un nou cos policial que s’anomenés “policia federal espanyola“ i lògicament amb un reforçament i ampliació de competències dels Mossos i l’Ertzaina del País Basc.
En síntesi, Bèlgica,el seu model confederal, plurilingüístic -estat, per altra banda, creat el 1830 d’inspiració britànica, aquí potser rau la clau del seu éxit i respecte a la democràcia, (política i lingüística- ens demostra que el diàleg de debò, el diàleg que s’ajusta a la realitat i la història d’un territori només es pot articular i mantenir mitjabnçant quelcom anomenat “fer política” i “tenir voluntat política” i deixar completament de banda els serrells, les restes d’ideologies autoritàries i neototalitàries que, malauradament, encara perviuen a l’Estat espanyol. Per aquesta raó, potser per prudència i per consolidar una nova llei que, de debò, fes possible la convivència , la tolerància, la llibertat i la diversitat lingüística plena, un model de confederació -com Bèlgica o Suïssa- per a l’Estat espanyol hauria d’implicar un autèntic “estat lliure associat” per a Catalunya: una confederació/Estat lliure associat temporal ( sense posar dates) amb una “clausula especial”, -blindada per la UE, el Consell d’Europa i la ONU, en què qualsevol incompliment per part del govern central espanyol (el futur govern federal espanyol) impliqués, legalment, poder proclamar la República Catalana .
