A Àustria ha guanyat les eleccions presidencials el candidat ecologista Alexander Van der Bellen, per davant del candidat de l’extrema dreta Norbert Hofer. Europa, l’esperança, la sostenibilitat, la democràcia, la dignitat i el sentit comú han guanyat el “primer round” -en el petit país bucòlic i centreeuropeu de llengua germànica- davant d’un populisme ultraconservador intolerable. De tota manera, la clau de volta, a Europa, per barrar el pas a la ideologia simplista, encarcarada, neototalitària i antieuropea és l’Estat francès. Si el 7 de maig de 2017, a l 'Estat francès, guanya el populisme “poujadista” d'extrema dreta de Marine Le Pen, tota Europa –també especialment la nostra estimada nació catalana- patirà molt; especialment, les zones transfrontereres com l’Alt Empordà. El fet de votar, d’entrada –sense reflexionar- a la dreta populista. racista i neofeixista a Europa s'ha convertit, en certa manera, en quelcom compulsiu i irracional, com una mena de frustració amagada; és a dir, com qui fa servir, d’una forma obsessiva, el vehicle privat.
Actualment -a causa d’una globalització molt malgirbada: d’una manca de política europea comuna en qüestions claus de defensa, diplomàcia internacional i immigració, d’un consumisme banal i sense sentit i de profundes desigualtats i/o injustícies socials universalitzades dintre del continent europeu- existeix una gran dosi d’empipament col•lectiu, d'irracionalitat perversa en el comportament polític de l'electorat Les actituds polítiques banals i “poca soltes” cada dia guanyen més protagonisme com a vot de descontentament, davant d’una classe política – d’esquerres i de dretes- massa poruga, conservadora i esclerotitzada. Esperem que aquest resultat positiu d’Àustria es repeteixi a l 'Estat francès; i que a Europa, en general, es vagi imposant la sensatesa, la política neta amb majúscules. la democràcia amb contingut social, la justícia redistributiva i l’ humanisme europeista.
