Ara més que mai es necessària una acció conjunta efectiva de les institucions catalans – Generalitat, diputacions, Consells Comarcals, Ajuntaments i tots els càrrecs electes- així com totes les associacions en defensa dels usuaris del tren convencional i el transport públic en general, per exigir el traspàs definitiu de tots els trens de rodalies i regionals al govern català. Aquest traspàs ha d’incloure el material mòbil, els trens, però també, sobretot, les vies,la infraestructura -millorada i posada al dia- ja que actualment es troba en un estat molt lamentable .
Aquest traspàs, tal com indica l’article 169 de l’Estatut de Catalunya de l’any 2006, és necessari i vital, però és independent de la via judicial iniciada per el govern català, amb la presentació d’una demanda contenciosa-administrativa contra ADIF, per d’incompliment flagrant de les inversions previstes i per la seva actitud irresponsable envers els ciutadans i el territori català. Per altra banda, un tema recurrent , en què l’Estat espanyol , ADIF i RENFE se’n renten les mans són les interconnexions, molt deficients entre Catalunya Principat i la Catalunya Nord, en el tren convencional a les línies R-11, RG1 i R-3; és a dir, les interconnexions ferroviàries, Portbou-Cervera de la Marenda i Puigcerdà-La Tor de Carol, molt infravalorades i , en què, una part molt important de les comarques del Nord Est i Nord de Catalunya perden moltes oportunitats de d’intercanvis econòmics, comercials i de comunicació amb Catalunya Nord i Occitània; la qual cosa provoca que una incomunicació flagrant amb Europa.
En síntesi, des del 2012, el servei de RENFE del tren convencional a casa nostra ha patit 1.600 incidències i el Ministeri de Foment només ha invertit el 10% del pressupost compromès. Així no es pot continuar. El transport públic i, particularment, el tren convencional és un sector molt estratègic: és massa important per a l’economia i la qualitat de vida dels catalans. Sense un tren convencional decent, digne i europeu a Catalunya mai serà possible una reforma horària que permeti la conciliació de la vida familiar i laboral. Sense un tren convencional com cal Catalunya mai serà un país punter, amb una veritable eficiència econòmica compatible amb una autèntica justícia social.
