Encara no tenim res guanyat

Tenim davant nostre  una  feixuga  campanya  permanent, de conscienciació nacional  i  social,   i  de combat democràtic, per tal de consolidar tot el que s’ha fet  fins ara i poder  avançar de debò. . Quan  parlo de campanya permanent  m’estic referint al  fet  que  ja  s’ha recorregut  molt  de camí, ja s’han cremat  moltes etapes, ja s’ha  iniciat una autèntica metamorfosi – social  i nacional-  del nostre estimat  país català, però  que  encara  ens  manca molt  de trajecte; és a dir,  que entre la  retòrica i la  èpica , cal posar  l’accent  en la realitat  pura i dura;  cal  començar  a plantejar, d’una forma  molt  concreta, els punts  primordials  de tot el procés d’alliberament  nacional (  amb una perspectiva  de  construir  un país millor , més  just  i molt més sostenibles ). La campanya permanent és  una necessitat vital;  cal  un impuls  molt  contundent, per tal de  superar  encara  certes  forces i interessos  reaccionaris, que tenen  uns esquemes  mentals  del “tardofranquisme malgirbat”, els quals pretenen  enverinar-ho tot.  L’objectiu diàfan és impulsar un discurs clar. Cal expandir  la idea  que la sobirania plena, la independència dintre de la interdependència europea,   és la única  solució per  a la  modernització  autèntica, que faci  sortir  de l’atzucac la nostra, actualment  malmesa i discriminada, estimada  nació  catalana . Pensem que encara no tenim res guanyat.