El descens del consum de tabac obeeix a dues causes molt clares . Per una banda per la conscienciació ciutadana i , per altra banda , per les estratègies de l’administració .És a dir , que la voluntat política , individual i col•lectiva , ha provocat un canvi d’hàbits molt remarcable : de la distinció social que representava el tabac fa uns anys s’ha passat a considerar-lo quelcom molt malèfic. Doncs bé, aquesta mateixa voluntat política també s’hauria d’aplicar a un element que encara produeix molts més estralls que el tabac : el cotxe privat .
D’aquesta manera , el descrèdit de l’automòbil privat i , alhora, la potenciació del transport públic (sobretot del ferroviari convencional ) és un deute pendent, social i ciutadà, de primer ordre . Aquesta opció racional s’hauria d’irradiar i fonamentar per tres raons bàsiques : 1 /. El preu del carburant cada cop és més elevat. 2 /. Els accidents de carretera no deixen d’augmentar . 3/. La relació entre el cotxe privat i el canvi climàtic cada dia és més clara .
