Quan més s’acosta la Diada les amenaces del govern central i la premsa de l’altiplà pugen de to . Catalunya, es posi com es posi, cada dia es fa més desagradable a Madrid . Quan més s’exigeix el que és nostre, i es denuncia l’insuportable dèficit fiscal, la reacció de l’altiplà esdevé més salvatge. No hi ha dubte, que en aquesta Onze de Setembre es pot tensar més la corda entre casa nostra i l’Estat espanyol . Cada dia que passa es veu més clar que Madrid no entén, ni vol entendre, les exigències de més i millor democràcia per part de Catalunya . De fet, cada vegada es demostra més que la ideologia que mou el discurs de més enllà de l’Ebre és el del nacionalisme tosc de l’Espanya predemocràtica .
Davant d’aquest panorama el més important és que no ens posem nerviosos; ja sabem que l’exercici de construcció nacional trobarà força dificultats, però és imparable. Els catalans no podem resignar-nos a obeir ( pagar i callar ) les ordres d’una Espanya castellana de matriu, llengua i pensament . Aquest Onze de setembre d’enguany, malgrat les amenaces, hem de començar a trencar de debò les barreres mentals de la dependència .
