Al final s’ha complert la paraula del Conseller Vila i, d’ençà del passat divendres 19 d’abril, no poden circular camions de gran tonatge en el tram gironí de la N-II . Aquesta mesura era necessària, era de sentit comú. També cal esmentar que la lluita ,intel•ligent i ferma, de la gent de Bàscara ho ha fet possible; però, al meu entendre, la solució definitiva és/passa pel ferrocarril : els contenidors, els trens de mercaderies i, sobretot, el ferroutage (camions a sobre dels trens) tant pel túnel de Pertús com per Portbou/Cervera, en aquest cas s’hauria d’habilitar el tercer rail europeu fins a Cervera de la Marenda. El camió és el passat, ha de ser un transport de curta i mitjana distància, com a l'Europa civilitzada.
Cal tenir molt present que el gran camió és molt perillós, és la causa de molts morts i ferits. De fet, la carretera per si sola, sense camions, ja és un càncer en majúscules. Ara és l’hora de lluitar, aferrissadament, a favor del transport públic i la mobilitat sostenible, tant de persones com de mercaderies. El transport públic i col•lectiu representa la justícia social, l’humanisme i la racionalitat. En aquest sentit, caldria que els nostres governants, els nostres polítics professionals ho tinguessin molt més en compte, ja que a banda d’estalviar força vides humanes, es contribuiria a fer possible un model econòmic més eficient i molt menys agressiu i contaminant.
