El dèficit públic i el retorn al segle XIX

 
La dogmatització del combat contra el dèficit públic – tant des de l’àmbit català, espanyol o europeu –  és una autèntica excusa ( amb un terrible  rerafons ideològic) per tal de justificar un retorn,  dur, pur i injust,  cap a unes  formes polítiques i econòmiques del segle XIX.  No hi ha dubte que  els qui empenyen amb tanta  insistència que cal reduir  el dèficit públic,  com una cura de cavall, ( peti qui peti); de fet, el que ens proposen és un retorn als paràmetres del segle XIX. És a dir, la aniquilació de l’estat del benestar : la desaparició  de la sanitat pública i la seguretat  social, que els horaris laborals ( sense salaris mínims) tornin a ser de 14 hores al dia i , el més  important, que l’esperança de vida del 90% de la població no superi els 40 anys .
Això és el que realment pretenen els apòstols i profetes, més enllà dels partits polític, de la ideologia canallesca  que actualment ho comanda tot . De fet, a hores d’ara  estem  patint un sistema globalitzador,  cínic i  ultrarconservador,  en què  les mentides manipuladores triomfen  i passen a convertir-se en (falses) veritats absolutes .Estem governats per una ideologia cancerígena que vol el retorn als privilegis absoluts d’una minoria,  a l’estil del segle XIX. Això representaria la fi de la democràcia  i de  la cohesió social .