El tren, el manteniment i la convivència

 
No hi ha dubte que un mitjà de transport ecològic, força segur i, relativament, bé de preu  hauria d’estar més ben valorat pel conjunt de la  població i dedicar-hi més inversions en manteniment . De tota manera encara caldrà lluitar molt  contra els tòpics i  les mentides manipuladores, ja que  les dinàmiques equivocades del passat ens volen fer creure que el cotxe  és la llibertat; però això és completament  fals (accidents, cost del combustible i les assegurances, problemes per aparcar, robatoris etc.). Per contra, el tren – sobretot el tren convencional – representa una forma de reagrupament social moderna i sofisticada; un lloc de convivència, en què s’evita l’estrès diari. Sense cap  gènere  de dubtes, la mobilitat del  tren convencional representa l’autèntica llibertat davant  del vehicle privat; el qual, ara i aquí, ha esdevingut un problema  greu : una forma arcaica i  poc eficaç  de mobilitat. El tren és la llibertat, tot i que hem de fer possible que, a més, esdevingui la justícia social i l’equilibri territorial. Ara i aquí cal blindar el tren  convencional  de totes totes.