- Publicitat -
És d’una arrogància molt intransigent argumentar que la obligatorietat d’etiquetar en llengua catalana pot significar una pèrdua de competitivitat. Amb aquest mateix argument tothom hauria d’etiquetar exclusivament amb llengua anglesa, cosa que no succeeix enlloc en què la llengua de Skaquespeare no és la llengua pròpia del país en qüestió .
A l’Estat francès, per exemple, si un producte no va etiquetat en llengua francesa no es pot posar a la venda. De la mateixa manera que a la Constitució espanyola es fa esment , en l’article 3 , que el coneixement del castellà no és un dret sinó un deure .
En definitiva, caldria deixar de posar pals a les rodes al procés de normalització lingüística de la nostra llengua i entendre que si volem ser un país normal i civilitzar, a banda de saber l’anglès, el francès i el castellà, és indispensable i vital que el deure lingüístic de la nostra llengua pròpia sigui una realitat palpable.
Publicitat
