Tenim una oportunitat històrica

Sense una ERC forta, al govern o a l’oposició, s’ha acabat tot. L’horitzó de sobirania plena i la justícia social catalana. Tornarem als panxacontents de sempre, es diguin PSC o CiU, dels anys 80 i 90 del segle passat, i a més , amb l’afegitó que podem tenir ( patir ) un problema granamb els neofranquistes lingüícidies i els neolerrouxistes. Volen, pretenen anorrear per  sempre la nostra llengua própia. A més , econòmicament, mai superaríem la crisi econòmica estructural : l’espoliació podria arribar a límits insospitats. Sense la llengua catalana, els catalans esdevenim pàries .Encara, aquesta colla  de neofranquistes, regionalistes, federalistes i neolerrouxistes es posaran d’acord amb una cosa : ens faran cantar el Cara al Sol . Ja n’hi ha prou de manipulacions.

– Catalans : reflexioneu .Tenim una oportunitat històrica d’aribar, amb fermesa i sentit comú, a la sobirania plena; però les presses ho poden engegar tot a dida. Cal treballar intensament , en el front interior i l’exterior. Penseu que sense un horitzó clar , amb un full de ruta nítid, amb cohesió social i justícia social de debò, no hi ha res a fer . S’han comès molts errors en el passat; però,  desgraciadament no teníem la vida ( política ) blindada .A més, es governava en coalició .De tota manera, ara s’està fent autocrítica de debò i s’està girant políticament , s’està rectificant perquè el peix al cove ha mort definitivament .

Ara i aquí cal sobirania plena ( independència amb tots els ets i uts) , però de tots i per a tots, i amb grans dosis de cohesió social i equilibri territorial .Només així podrem avançar de debò. Lluitar contra la Síndrome d’Estocolm que pateix, d’una forma transversal, gran part del poble  català  i esdevenir de debò, amb pedagogia i determinació,  un nou estat europea  -normal políticament  i normalitzat lingüísticament  – dintre de la Unió Europea.