Una fragmentació molt preocupant

En aquests moments, d’una certa sacsejada política i social a casa nostra, alguns arrauxats personatges polítics i mediàtics sembla que s’han begut l’enteniment i han caigut en el parany del cofoisme . Aquests personatges públics s’obliden que, malgrat les aparences, el nacionalisme espanyol està fort com una roca ( els colonitzadors, amb l’ajuda dels botiflers, ho controlen tot ) i , sobretot, que a Catalunya sofrim una càncer molt greu : una fragmentació política, social i cultural molt preocupant del sobiranisme . Dels partits polítics, però també de les entitats cíviques. Això no ens deixa avançar.

Si fem una radiografia de la Catalunya al 2009 podem dir que, ara i aquí, tenim una crisi econòmica , superestructural , com mai vista El nostre estat del benestar s’està ensorrant ( les pensions i la sanitat pública corren perill). El mercat laboral és un desastre – entre la corrupció de la plutocràcia empresarial, l’atur desbocat i els salaris miserables ( per culpa d’una immigració descontrolada que , tal com deia Marx a mitjans del XIX , està exercint una funció, descarnada , d’exèrcit de reserva laboral ) – , el panorama és desolador. Per altra banda, els nostres dirigents actuals pateixen molt de desgast polític, ( han comès molts errors), però els qui els volen substituir no tenen sentit de país ni entenen ni un borrall de governació i diplomàcia; per contra el nacionalisme espanyol d’això en sap un niu

Si ens referim a la qüestió concreta d’avançar cap a la sobirania plena, aquí és on es reflecteix més aquesta fragmentació cancerígena i on es fa servir més la demagògia barata. D’aquesta manera, alguns personatges públiques que només saben criticar l’actual govern català i, sobretot, als dirigents més sobiranistes; per contra , mai es plantegen una qüestió cabdal per a l’esdevenidor de la nostra nació: Catalunya no té padrins a Europa. De fet, malauradament, ni ens coneixen ni ens estimen al vell continent .I aquest punt és molt important, perquè el dia que arribi una, suposada, declaració d’independència des del Parlament de Catalunya, o -una cosa difícil, però no impossible – que es pugui guanyar un referèndum vinculant, si no tenim padrins a la UE, en el nucli dur de l’Europa de debò, no podríem integrar-nos, al més aviat possible, a la Unió Europa i quedaríem al marge de l’euro ; cosa catastròfica per a Catalunya, perquè el nostre món , el nostre futur és l’Europa civilitzada.

Per aquesta raó, per tot plegat, és molt més important, entre tots – amb unitat de debò i realisme – fer pedagogia política a Europa, anar incrementant l’autoestima col•lectiva i la consciència nacional del nostre poble i intentar construir un blindatge com cal al vell continent; en comptes de criticar-ho tot, d’una forma simplista i injusta i , a corre cuita , posar-se al servei de la Secretaria d’Estat dels Estats Units, com qualsevol vulgar “pseude-estat pidolaire” del Tercer Món .