La situació d’aquest tram ferroviari, malgrat el que s’ha dit i escrit, encara no és irreversible : aquesta línia té vida i futur ; ara bé, a condició de reconvertir-la i fer-ne promoció pública – aplicant grans de consciència social i voluntat polític – per tal de transformar-la en el trajecte del tramvia de L’Empordà, el qual hauria d’enllaçar – tenir unes interconnexions dignes – amb les seves comarques veïnes, el Gironès i el Roselló. El Tramvia de L’Empordà hauria de ser un tren lleuger, amb més freqüències horàries que en l’actualitat ( ampliat en època estival ) que dones un servei de mobilitat social entre Figueres i el punt interfronterer de la costa alberenca, però que pogués prolongar-se fins a Perpinyà, al nord, i fins a Girona, al sud . Aquesta Tramvia de l’Empordà també hauria de exercir la funció de complement del TAV, de tren de l’eurodistricte i de mitjà de transport d’impuls del turisme sostenible, tot contribuint a descongestionar les carreteres i a pacificar el trànsit dels diferents nuclis urbans .
Ara cal fermesa i responsabilitat política per salvar ( per blindar ) la línia, un servei públic absolutament necessari per a l’economia i la cohesió social del nostre territori, però que, també, fa un servei molt important a tot Catalunya .
