A vegades solem pensar que en política tot està decidit des de fa mesos, que no hi ha espai per a la improvisació i que hi ha unes directrius estrictament marcades perquè ningú surti ni sobrepassi la ratlla imposada per l’aparell. La realitat, però, és una altra de ben diferent.
Les campanyes acostumen a atrapar als partits polítics com aquell mal estudiant que es llegeix la lliçó de l’examen la nit abans. La improvisació és l’ordre del dia i sovint s’usa per sobreviure a la ferocitat del temps.
És per això que passen coses com les següents: Artur Trias, l’actor del Cor de la Ciutat i l’home de Maria Badia, la candidata pel PSC a les eleccions europees, ha estat l’encarregat de llegir un manifest del món de la cultura en favor de la candidata socialista.
Ens imaginem la situació al comitè de campanya: ‘ens cal un actor per llegir aquest manifest…! A qui truquem? Això és demà! Calla tu… el marit de la Badia segur que ens ho farà…!
A vegades, però això, la improvisació fa que no actuïs valorant i pensant en tots els pros i contres. Artur Trias és un dels personatges del Cor que ha aguantat més temporades. Cal dir, però, que la majoria de gent no sap quin paper juga ben bé i quan es parla d’aquest bon home i algun seguidor de la sèrie despistat no sap qui és se li diu: ‘si home… aquell que tenia morenes!’. Immediatament l’interlocutor respon amb un: ‘aaah, sí sí ja sé qui és!.
És a dir, Catalunya sencera recorda i assigna la cara d’Artur Trias a les hemorroides, un dolor bastant incòmode que va patir el personatge durant algunes temporades a la sèrie. Potser ara algú podrà interpretar o associar en el seu subconscient que votar al PSC pot provocar morenes d’aquelles especialment doloroses ara que ve la caloreta!
