El dia 25 de juny, a les 14:30 (hora de California) va morir Michael Jackson a la seva residència de Los Angeles a l’edat de 50 anys.
El primer mitjà en enunciar la mort va ser una petita web de papparazis poc minuts després, TMZ, una web especialitzada en informació sobre famosos del cinema i la música ho publicava al seu portal digital, minuts més tard, els principals mitjans se’n feien ressó a les seves webs.
Aquesta reacció dels mitjans “tradicionals”, que es van centrar en la noticia des del primer moment, es va veure multiplicada a internet i és que la web se’n va fer ressó i abans que si li adjudiqués el cas a la policia de Los Angeles (16:00 hora de Califiornia) més d’un centenar de fans ja s’havien reunit a les portes de la casa del cantant.
Fins aquí tampoc difereix tant de qualsevol altre mort d’una persona famosa; Per què llavors aquest rebombori per la mort del cantant? Per què en diem la primera mort 2.0?
Michael Jackson no és ni molt menys el primer famòs que mor jove, ni el primer que ha mort en circumstàncies extranyes, de fet no era ni el cantant de moda en el moment de la seva mort, però sí que podem dir que és el primer que ha mort “a la xarxa”. Amb aquesta afirmació no volem dir que hagi desaparegut d’aquesta, sinò, ans al contrari que ha mort “in situ” i és que la mort de Michael Jackson va colapsar els mitjans tradicionals i es va seguir a través d’internet on xarxes socials tant potents com Twitter o Facebook van generar milers de missatges realcionats amb la desaparició del cantant.
Els mitjans tradicionals però, no es van atrevir a fer-se ressó de la noticia fins una hora més tard de la publicació de la noticia a TMZ i fins que L.A. Times, la CNN i MSNBC van publicar la noticia a les seves edicions digitals i Google news, actualment un dels tres portals de noticies amb més visites, encara es va esperar 20 minuts més que aquests mitjans, possiblement per confirmar-ho directament a través del seu personal .
No va succeir el mateix a les xarxes socials on, minuts després de la publicació de la noticia a TMZ van començar a apareixer missatges a xarxes com Twitter o Facebook acomiadant al cantant.
D’aquí encara podem treure una idea més important: mentre els mitjans tradicionals actuen com a tals i desconfien de la xarxa, els usuaris/internautes donen veracitat als nous canals d’informació.
Proba d’això és que a Facebook es van publicar més de 6000 missatges dedicats al cantant, i segons els gestors de Twitter el 26% dels twiits registrats aquella tarda contenien la paraula Michael Jackson, tot això succea només una hora després quue TMZ publiqués la noticia. Potser un 26% no sembla tant però hem de tindre en compte dos factors: 1) Madoff, en el moment àlgid de la noticia, no va arribar a captar un 3’5% dels twitts 2) a aquella hora la majoria d’Europa dormia així que els posts a twitter venien quasi en la seva totalitat del continent americà.
Tornant a l’afirmació que hem fet abans, on deixavem als mitjans convencionals com “desconfiats”, hem de dir que la prestigiosa publicació TIME anunciava pocs dies després que la seva web havia rebut aquell dia un 18% de visites més de les habituals, de les quals més del 80% van anar directament a veure la noticia. La CNN va rebre en 4 hores més de 15 milions de visites.
Per tant, podem fer una segona afirmació: si bé és cert que els internautes s’informen a través de les xarxes socials i els mitjans digitals, els mitjans tradicionals encara tenen la potestat de la veracitat i la fiabilitat que se’ls hi dona sempre és més alta. Així doncs, el seu paper ha canviat. Han passat de ser informadors a confirmadors, fonts de veracitat.
Gerard Bel, periodista
