- Publicitat -
Del “votarem com sempre”, al “votarem perquè ens quadrarem”. De les “estructures d'Estat” preparades, a ser ensorrades per la repressió del 155. I de la unitat independentista, a les desconfiances dels líders polítics. Avui l'independentisme aguanta com pot la guerra repressiva d'un Estat espanyol que no accepta la democràcia, i ho fa amb una desconfiança partidista que complica encara més qualsevol resposta.
Govern a l'exili, consellers i lideratges de la societat civil empresonats. Polítics que han renunciat a la política pel xantatge imperdonable de la justícia espanyola. Ciutadans investigats, molts d'ells il•legalment, com també alcaldes, regidors, ciutadans anònims víctimes d'inspeccions fiscals per la clara utilització política. I tot això sense un acord per fer govern. L'Estat elimina els candidats que no volen i destorben mentre els nostres líders polítics no són capaços d'enfrontar-se a aquesta ignomínia.
Amb bondat no ens traurem la repressió de sobre i menys evitarem el judici “sumaríssim” que preparen. Només amb la confrontació pacífica i activa, amb una victòria a les diferents justícies europees, ho evitarem. I sense lluita no evitarem el patiment dels nostres presos polítics i les seves famílies, i com no dels polítics exiliats. Sense una estratègia conjunta que uneixi la via interior i l'exterior no guanyarem.
L'esperit de l'1-O va ser guanyador, gràcies a la valentia dels que ho van fer possible, no ho podem oblidar, ens vam guanyar “La República” i ara toca formar govern, i diria més, un govern per recuperar les institucions i gestionar segurament la misèria i tenir, en paral•lel un govern potent i fort a l'exili. És l'única combinació possible, des de l'interior recuperar el govern i des de l'exterior crear les estructures d'Estat i exercir un poderós lobby català d'abast mundial.
Ja tarden les dues grans organitzacions de la societat civil a traslladar la seva seu a l'exterior mitjançant una fundació d'abast Europeu que fomenti l'estima cap a la República Catalana. Que a cada pas de la política exterior espanyola els hi caigui la vergonya de la repressió que practiquen els líders polítics espanyols. Hem de tenir una potent xarxa a l'exterior per facilitar l'exili a tots aquells que poden patir presó, cal que cuidem a la gent que pateix, solament amb un potent lobby a l'exterior podrem guanyar la batalla final per la República Catalana.
O creieu que el poble jueu hagués aguantat sense el seu “lobby”?
Publicitat
