Fer-se totes les il·lusions possibles i la relectura de El quadern gris, cent anys després , mantenen Josep Pla com un autor imprescindible i sempre actual.
Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses
Josep Pla
Edició de Francesc Montero
Edicions Destino
Barcelona, 2017
288 pàgines
20,00 €
Josep Pla és sempre un autor present a la literatura catalana. La seva obra continua vigent, com ho demostra el fet que celebrem els cent anys de la publicació d’El quadern gris. El dietari datat entre el març del 1918 i el novembre del 1919 es pot consultar ara en format blog digital, amb les entrades que es poden llegir en la data exacta en què estan datades, un segle després, gràcies a la iniciativa de Xarxa de Mots. El blog permet la subscripció per tal que el lector rebi al seu correu l’entrada corresponent a l’original de Pla.
Més notes disperses
La mateix temps trobem a les llibreries Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, un volum destinat al seu moment a ser el segon de les Notes disperses que Josep Pla volia incloure a la seva Obra Completa. El primer volum va aparèixer el 1969 i del segon no se n’havia sabut res fins ara. Entre els papers pòstums de Pla conservats a la Fundació es van trobar aquests textos ara publicat que semblaven destinats a ser aquell segon volum inèdit.
Com diu el curador del llibre Francesc Montero, de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona, es tracta de “textos de Josep Pla escrits amb voluntat literària i pensats per se publicats, que van romandre al calaix a l’espera de circumstàncies més favorables”. El mateix Pla escrivia a Josep Vergés que aquell volum de Notes disperses no corresponia a fragments descartats d’El quadern gris: “Es un calaix de sastre que ha durat tota la vida i encara dura”. Finalment el dotzè volum de la seva Obra Completa es publicaria el 1969, mentre que es dilatava la idea de publicar-ne un segon volum.
Pla íntim i crític
Els treballs de revisió de manuscrits custodiats a la Fundació Josep Pla van palesar que la intenció inicial de l’editor Vergés era publicar dos volums de notes, van permetre identificar un nombre considerable de textos que havien romàs inèdits. Sobre el perquè del bandejament d’aquelles notes no podem més que especular. Però sí que hi trobem en molts d’aquells textos, inclosos ara en aquest Fer-se totes les il·lusions possibles, un Pla més íntim en allò polític i social, crític fins i tot amb el règim franquista i la seva història. Altres textos forment part de l’esfera més privada de l’escriptor de Llofriu.
Fer-se totes les il·lusions possibles està format de pensaments, aforismes, records puntuals, anotacions de lectura i reflexions generals. Un calaix de sastre que ens permet aprofundir en el Pla més íntim i personal. Tot i això es tracta d’un contingut “clarament escrit amb voluntat i ambició literària”.
Hi trobem notes i apunts sobre, entre d’altres, l’estament eclesiàstic, la relació de Catalunya i Espanya i la “impossibilitat d’identificar-se amb la cultura espanyola, malgrat estar-hi sotmesa per raons econòmiques, polítiques i també religioses”, com recorda Francesc Montero a l’assaig introductori del llibre. Pla també es mostra crític amb el govern imperant i la mediocritat del govern i mostra un “catalanisme privat”.
Altres notes tenen a veure amb les lectures i autors diversos i moltes cites d’autors com Plató, Spinoza o Rousseau, amb clara devoció per, per exemple l’obra i la persona de Josep Carner (“Carner ens ha de faltar”, diu Pla), Sagarrra, Riba, Manent… Tanmateix hi trobem notes de caire més personal i corresponents a la seva vida social i comunitària i, sobretot, un Pla observador i precís en les seves descripcions.
La culpa de Sentís
Una entrada relativa al franquisme ens pot donar una idea del perquè Josep Pla va dilatar la publicació d’aquestes notes a l’espera de temps millors. Relata Pla com va mantenir una conversa amb Carlos Sentís a Madrid, just després de la dita Guerra Civil, en la que l’escriptor va criticar la situació política. El comentari de Sentís d’aquesta conversa al cap de l’ordre públic de Madrid va comportar la detenció de Josep Pla durant dos nits a la direcció general de seguretat. En una carta inclosa al llibre Sentís es queixa de les crítiques de Pla i li recorda que va ser gràcies a la seva intervenció i la Gregorio Marañón que va ser alliberat.
Fer-se totes les il·lusions possibles és un volum que ens apropa a la figura de Josep Pla de manera directa i que complement, evidentment, les altres lectures que fem de l’escriptor. Un Pla personal, incisiu, directe, reflexiu, crític, incòmode… Un Josep Pla en tota la seva magnitud.
Ramon Moreno
@RamonMoreno1967
