Dimarts, 27 d'octubre de 2020 - Edició 823
La República

5 raons per les quals la Covid-19 ha de fer pujar l’independentisme

Amb la pandèmia, els indecisos ja no tenen arguments i es demostra que Catalunya surt molt perjudicada seguint dins d’Espanya

Gerard Sesé
Gerard Sesé 01/04/2020
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Quim Torra, conversen pels jardins de la Moncloa el 26 de febrer del 2020, en el preàmbul de la primera reunió de la taula de diàleg. Pla general. (Horitzontal)

Amb la pandèmia, els indecisos ja no tenen arguments i es demostra, un cop més, que Catalunya en surt molt de perjudicada seguint dins d’Espanya.

Què més ha de passar a Catalunya perquè aquell tant per cent de gent que encara no ho té clar abraci la independència i vegi que una República catalana és la millor eina per construir un futur millor per a la nostra societat? Ara ja no parlem de la repressió estatal, de violència policial, de la caverna mediàtica o de la corrupta monarquia, No! Ara parlem de salut, de les nostres vides!

Fins a on la majoria dels ciutadans han encara de patir per culpa d’uns quants que, suposadament, són els que li manquen a l’independentisme per a ser majoritari? Aquesta pandèmia horrible, que està arrabassant vides i està danyant greument l’economia, ha fet aflorar encara noves vergonyes d’Espanya i ha tornat a mostrar la pitjor cara de l’Estat. Tot plegat està fent palès, una vegada més, que la República catalana hagués estat una eina més efectiva i eficaç per a fer front al nou coronavirus. I no és que nosaltres pixem colònia: és que pitjor no es pot fer!
És tan clamorós i flagrant el desgavell que porta l’Estat espanyol, amb les seues atàviques formes d’actuar i decidir, per afrontar aquesta pandèmia, que està anant-nos en contra el fet de seguir formant-ne part.

L’únic motiu que hi veig al fet que els ciutadans suposadament equidistants no facin el pas i es declarin independentistes és perquè ara, justament ara, els seus toquen poder a l’executiu espanyol. És la hipocresia màxima: avantposar motius polítics pel davant de la vida.

Són molts els motius que podríem enumerar. Concentrem-ho en 5:

1- La gestió al mercat internacional d’Espanya

Espanya ha comprat s’ha proveït del material sanitari i de protecció tard i malament. Va accedir al mercat exterior quan els preus es disparaven i va buscar “gangues” (dit per la mateixa ministra d’exteriors) que després van resultar ser tot un desastre, com els prop de 670.000 testos defectuosos. A més, Espanya no paga i això el mercat ho sap. El Gobierno es va negar a pagar el material mèdic al comptat i la Xina va paralitzar els enviaments. Tot molt malament.

2- Centralització i incompetència

L’Estat d’alarma decretat pel Gobierno va significar una usurpació de competències a la Generalitat,  un nou 155 encobert, i Salut i Interior passaven a les ordres de Madrid. Han hagut de passar uns dies crucials però, finalment, el mateix executiu de Pedro Sánchez ha demanat disculpes i ha assegurat que millorarà la coordinació amb les CCAA.

Aquesta opció per la centralització no només no ha estat eficient sinó que ha provocat moments de confusió, buits legals i problemes als governs territorials a l’hora de prendre decisions per afrontar la pandèmia. És de primer de carrera de Ciències Polítiques que com més descentralitzat és un sistema més eficient i eficaç és a l’hora de prendre decisions. Gestionar la crisi d’Igualada des de 600 quilòmetres lluny no té cap mena de sentit i denegar la petició de la Generalitat d’augmentar-ne el confinament s’ha decidit sense aportar cap argument.

Hem vist en tots aquests dies decrets a última hora del dia, mesures econòmiques insuficients, manca d’informació per a tots els col·lectius: assalariats, autònoms, empresaris, a més d’un caos comunicatiu solament comparable al desastre en la gestió. Això és tot el que ha significat la centralització exprés: marcar paquet i ineficàcia.

3- Requisar material

És totalment absurd i una pèrdua de temps i recursos que material sanitari i de protecció arribat a Catalunya a través del Port de Barcelona i de l’aeroport del Prat sigui requisat, enviat a Madrid i després repartit. És una supina estupidesa que ha fet perdre dies de protecció als professionals catalans: tenien les eines a tocar, però no les podrien fer servir abans que passessin per Madrid. I no només això: el criteri de repartiment també ha estat un escàndol. La Comunitat de Madrid ha rebut més material sanitari que tots els Països Catalans junts. Les mascaretes repartides per l’Estat van ser el doble a Madrid que a Catalunya. És ben cert que a l’inici de la pandèmia a la capital s’hi concentraven més casos d’infecció però ja sabem quin concepte de “solidaritat” té el poder central: “primer nosaltres i ja us repartirem el que ens sobri”.

4- Confinar Catalunya i no tancar Madrid

Un motiu més que aquesta extrema situació que estem vivint ens evidencia la necessitat de tenir una República ha estat veure com Madrid ha escampat la pandèmia per tot l’Estat. Una Catalunya independent s’hauria confinat i s’hauria protegit de contagis externs. Sense anar més lluny, a Portugal les xifres de la pandèmia són significativament menors tot i el mantra tan obsessivament repetit que “el virus no hi entén de fronteres”. És d’un sentit comú tan obvi que no ho vulgui veure és que està encegat per un nacionalisme espanyol que no el deixa pensar amb claredat.

Catalunya també volia endurir el confinament per fer baixar la famosa corba de contagis i el Gobierno espanyol, mal assessorat o assessorat amb criteris més polítics que no pas científics, ho descartava constantment. Finalment, deu dies tard, ha aplicat una quarantena més estricta a tot el territori, exactament el que Catalunya pregonava i el que hagués fet de ser independent.

5- L’ús d’una pandèmia per “unir Espanya”

Usar una pandèmia com la que estem vivint per fer política territorial és tan mesquí que demostra el sentit de possessió que té Espanya de Catalunya. No hi ha cap mena d’empatia, de “germanor” on agafar-se per, entre altres coses, intentar una comunicació d’igual a igual.

Aprofitar una situació excepcional per recentralitzar, per constantment bombardejar amb la paraula “unidos” com a leitmotiv d’una campanya publicitària amb cartells i anuncis a les televisions, és evidenciar que és en la unitat territorial on hi tenen la prioritat. Enviar l’exèrcit a ocupar el territori i assenyalar i culpabilitzar a qui provi d’alçar la veu dient que “ara toca pensar en les persones i no en les banderes” mostra la veritable voluntat oculta d’uniformar criteris i bandejar les dissidències.

Justament, és a l’inrevés: segurament hauríem salvat més vides d’haver sigut ja una República. El virus certament no hi entén de territoris però sí de males gestiones i de caos administratiu, i la Covid-19 aquí n’ha tret profit.

Quan tot això passi, serà el moment de passar comptes, anar per feina i veure de quina millor manera fem la República d’una vegada.

Relacionats