Dimecres, 6 de juliol de 2022 - Edició 1441
La República

Està Catalunya “xaquimificada” ?

Impedirà la xátima personalista, partidista, ideològica, aquesta imprescindible unitat en les municipals? Com qualificar a qui s’oposi?

Joan Manzano 05/06/2022
Negociadors d'ERC, Junts i la CUP, com fa temps en aquesta foto, s'han reunit avui conjuntament.

Xáquima:  “utensili que es col·loca al cap dels Cavalls per a dirigir-los”

 
Vídeo en Internet. Cavall conduït per les regnes. Accedeix a un prat. Li alliberen del capçal o xáquima. Surt trotant, galopant. Es rebolca. Corre fins que es per a i rosegar l’herba. Torna l’amo. Col·loca la xáquima. Aquell cavall que semblava salvatge es converteix en una estàtua. Està immòbil, quiet. Docilitat total. Un altre dia, de nou lliure, una cosa sorprenent. Una persona s’acosta al cavall. “Simula” posar-li la xáquima amb tots els moviments habituals. “Simula” portar la regna amb la seva mà enlaire. El cavall està sense res, però… segueix dòcilment. El cavall “porta una xáquima mental”. Obeeix cegament a “el seu marc mental”. Succeeix això només en els cavalls…?

Què són “marcs mentals?

Segons Lakoff, el comportament quotidià social, polític, és resultat de les nostres experiències, metàfores, imatges, valors, etc. Predomina “això de sempre” en idees, activitats, horaris, costums, relacions, ideologies, participació. Anem amb “pilot automàtic”. Ho confirma la “cultura organitzacional”. S’actua per rutina, encara que hi hagi insatisfacció. Molt pocs qüestionen. Menys encara: s’autoqüestionen. Les situacions es repeteixen. Es “creu” cegament. No es “pensa” cara a millorar, “optimitzar”. Es parla, critica molt. S’actua poc o res. Einstein: “Creure és més fàcil que pensar. Per això existeixen més creient que pensadors”

Què predomina en conducta ideològica, social, política, a Catalunya? ”Creure irreflexivament, obeir”… o “pensar” qüestionar per a optimitzar…?

Existeix xáquima mental a Catalunya?

Aquí està la seva història. Espanya fa segles que la utilitza. Des de Felip IV, (sobre 1650), “Cal imposar a Catalunya els usos i costums castellans” fins a Felip VI s’acumulen els fets. La “castellanització” s’accentua. Exemples: 25% d’imposició en la llengua, sentències del Suprem, Constitucional; actuació dels grans partits espanyols i de les seves sucursals amb els seus militants i votants. També, els dirigents i afiliats de les grans patronals i grans sindicats, etc. Segons les seves “actuacions” quotidianes, repetides, la seva “xátima” és clarament “dependentiste. Encara que els afecti molt negativament.

En paral·lel, amb més o menys intensitat i resultats, roman, creix, un altre “marc mental, xátima!,: l’independentisme. La tenen els independentistes que “reaccionen” per i amb dignitat democràtica. Uns, per consciència de la pròpia història, identitat, cultura, valors, drets. Uns altres, immigrants, mantenen les seves identitats, però consciencien i pateixen el creixent espoli (ho diu The Wall Street Journal). Sofreixen el creixent dèficit d’incompliments d’inversions, “colonització” econòmica (el denuncia Ohmae).“Van reaccionar” l’1.0. Avui, esperen.

Principio del formulario

Personatges a la recerca d’autor…?

El referèndum va aportar fenòmens de gran transcendència sociopolítica. El publicat: Villarejo, espionatge, etc. demostra que tot l’aparell de l’Estat estava, està, en situació de “guerra” contra l’independentisme pacífic i democràtic. Asimov: “La violència és l’últim recurs dels incompetents”. A Espanya, davant Catalunya i els seus habitants, és el primer i únic.

En l’Estat, plena unanimitat davant, contra, Catalunya. N’hi ha en els partits en i de Catalunya en defensa dels grans valors? No! Hi ha clarament dependentistes i altres que, es diuen, independentistes. Hi ha unitat entre els partits independentistes, entre els seus votants. No. Llavors…?

Cadascun manté la seva xátima mental. Hi ha desconcert. Més de 2 milions de votants independentistes estan sense líders. “Personatges a la recerca d’autor” diria Pirandello. Els actuals dirigents independentistes han fracassat. Els seus fets, posicionaments, demostren que són “de partit”, no de país. No són capaços d’independitzar una societat que té consciència de les seves possibilitats, justes aspiracions de millorar, optimitzar, la seva qualitat de vida, democràcia, serveis socials, llibertat, per la qual cosa genera i mereix. Avui no hi ha líders. Què fer…? Mantenir? Einstein: “si fas això de sempre…” Millor: lideratge social, col·lectiu! Iniciativa social!

Municipals 2023: “finestra d’oportunitat”. “Prova” de coherència”

Enquestes: el 70/80% vol referèndum. Les municipals poden ser-ho. És una possibilitat democràtica que ningú podrà evitar: CANDIDATURA ÚNICA INDEPENDENTISTA en tots els Ajuntaments. Serà una prova per als actuals líders. Si són “de país”, demostraran “visió estratègica d’estat”, orientació al futur, sintonia amb la societat, s’uniran! Qui no s’uneixi evidència les seves limitacions, incompetència. Si no hi ha unitat, els electors “coherents” haurien de votar a la coalició independentista unida. Quedarien marginats els que la rebutgin.

Exigeix “trencar” la “xátima” personalista, partidista, ideològica, psicoemocional, en què s’està ara. Afecta als dirigents, als votants. Si no es fa una cosa “realment ambiciosa, diferent”, el resultat serà el d’avui: estancament, exclusió, enfrontament. Els votants de Catalunya, tots!, seguiran amb la seva “xátima mental”, tirant del “carro” de l’economia espanyola. Les regnes i el fuet estan en mans de l’Estat. És el millor?

Impedirà la xátima personalista, partidista, ideològica, aquesta imprescindible unitat en les municipals? Com qualificar a qui s’oposi?

Cada votant, ”creu, obeeix” cegament o “pensa”? Viu amb la llibertat, qualitat de vida, democràcia, dignitat, que pot i mereix… o es deixa portar per una “xátima” mental que el perjudica, limita, per uns dirigents o poders incompetents?

Municipals: una “finestra d’oportunitat” per a deslliurar-se d’una “xátima” negativa que castiga molt seriosament en tot. Què és el coherent…?

Final del formulario