Dissabte, 4 de febrer de 2023 - Edició 1654
La República

Els Països Catalans, l’enemic número u d’Espanya

Castella (o Espanya) és això: és un menyspreu constant contra aquells que no pensen com ells

Albert Donaire i Malagelada 02/12/2022

Aquests darrers dies hem tingut una mostra més del que està disposat a fer el Regne d’Espanya, o millor dit, la corona castellana, contra aquelles minories nacionals que va annexionar-se per la força. Fa segles que vivim i presenciem com la manipulació espanyola intenta destruir no només una història, sinó també una llengua, una cultura, una identitat. Són molts els catalans que al llarg dels segles han intentat topar-se amb una Espanya conciliadora i tolerant amb la resta de llengües diferents de la castellana, però no l’han trobat. Ni la trobaran. La prova, que el català, però també altres llengües que havien estat pròpies de diferents territoris, han retrocedit i algunes estan en risc seriós de desaparèixer. Només cal agafar un mapa per veure l’extensió del domini lingüístic de l’aragonès abans del Compromís de Casp, any en què vam cometre el gran error de posar un castellà al capdavant de la corona catalana. L’aragonès es parlava a tot el territori d’Aragó, i no només això. Era la llengua amb la qual es mantenien les relacions de la corona amb Castella, Navarra i Portugal (per la resta de territoris, era el català).

Però tornant a casa nostra, als Països Catalans. L’estat espanyol ha posat en dubte la unitat de la nostra identitat i de la nostra llengua, ha volgut enfrontar els valencians i els balears amb els catalans, conscients que dividint la nostra nació és més fàcil trinxar-la i eliminar-la. El domini lingüístic del català retrocedeix de manera alarmant al País Valencià, a Alacant. De fet, ja van fer un intent des dels partits de dreta i extrema dreta espanyols, intentant treure Alacant del domini catalanoparlant. Aquells que ens diuen que hem de ser bilingües, ho fan només amb l’objectiu que un cop ho siguem, oblidem la llengua pròpia d’aquest territori i assumim la seva.

Si amb això no en fan prou, aprofiten gent per dur a terme aquesta colonització calculada i constant del nostre territori, que visqui d’esquena a la nostra identitat i que imposi la seva. Això ho hem vist des de fa anys. Partits com Ciudadanos, que van ser creats per trinxar l’educació en català i la nostra llengua, que ara són seguits per tants d’altres, mentre aquí molta gent no pren consciència del que representa renunciar a utilitzar la nostra pròpia llengua cada vegada que mantenim una conversa amb algú castellanoparlant. El català, creu que no passa res en canviar al castellà, però la realitat és que al revés, difícilment ho trobem.

Tots sabem que no tenim garantit poder emprar el català al nostre país, ni tan sols amb l’administració. Espanya sempre ens branda la constitució per alliçonar-nos sobre els drets dels castellanoparlants, però mai fan res pels drets dels catalans, bascos o gallecs, entre tants altres. Així doncs, és complicat o bé impossible moltes vegades que un catalanoparlant es pugui renovar la documentació podent parlar en català, o bé anar a un jutjat i que el jutge li permeti parlar en català (moltes vegades exigeixen o demanen que canviïs al castellà, sense ni tan sols oferir un traductor, com haurien de fer). I la darrera és que qüestionin que una persona no pugui anar al seu centre d’atenció primària i ser atès en la seva llengua fins i tot en alguns casos negant-se a atendre’l, jugant amb la salut de les persones.

No tenen cap mania ni cap problema per assenyalar a qualsevol persona que els trenqui els esquemes. Sigui professor, jutge, pare, policia, bomber, metge… En canvi, no toleren que la situació se’ls faci a ells. Perquè ha de quedar clar que ells són els que manen i que nosaltres som els que hem d’obeir. Llavors, utilitzen tota la seva força mediàtica, els mitjans, les xarxes socials, els partits polítics, per atacar-nos a cadascú de nosaltres que gosi plantar-los cara. Alguns, ja sabem el que és això, quan hem hagut d’aguantar insults i vexacions per parlar en la nostra llengua, o per tenir una orientació sexual diferent de la que ells consideren “normal”. Fins i tot, no dubten a fer servir el sexe d’una persona per atacar-la, traient això que anys enrere presumien tant del concepte de “mascle ibèric”.

Castella (o Espanya) és això: és un menyspreu constant contra aquells que no pensen com ells. Si cal, manipularan la història, cuinaran atestats, empresonaran gent que fa lletres de cançons que no els agraden, perseguiran activistes que no estan d’acord amb la seva tirania, intentaran comprar periodistes (estrangers, que els espanyols els tenen al seu servei majoritàriament) perquè diguin el que volen…

Des del meu punt de vista, l’actitud de l’estat espanyol o castellà contra totes les altres nacions és una actitud de terrorisme. El terrorisme no només consisteix a posar bombes i matar, sinó que segons la definició de l’institut d’estudis catalans és el següent: “Moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió.” Per tant, la violència no cal que sigui física, sinó que pot ser psicològica. Llavors entendreu que assetjar un professor, cuinar atestats falsos contra CDRs, tancar gent a la presó per les seves cançons o imputar persones per parlar una llengua i defensar-la, no deixa de ser una forma de violència psicològica o de pressió exercida per un moviment polític (l’espanyolisme o pancastellanisme) per arribar als seus objectius: la destrucció de tota nació diferent de la seva.

Parlar de democràcia quan parlem de l’estat espanyol és incorrecte. Una democràcia protegiria els drets de tots els seus ciutadans de la mateixa manera, parlin com parlin, visquin com visquin. Però no és el cas. A la nostra minoria nacional, se li vol treure la llengua, se li vol trinxar la identitat, se li roba els recursos econòmics, s’hi infrainverteix, se’ns empresona, se’ns persegueix… i tantes altres bestieses només per una cosa: haver nascut on hem nascut i parlar la llengua que parlem. Per tant, siguem de la Selva, de Menorca, de l’Alcoià o del Baix Cinca… o de qualsevulla de les comarques del domini lingüístic dels Països Catalans, no oblidem que tenim una llengua, una història i una identitat en comú. Una realitat que el nostre enemic intenta destruir, després de segles en guerra amb nosaltres.

Som el seu enemic número u i estan disposats a tot i més si cal. Només depèn de nosaltres posar-ho fàcil o combatre. Si n’ataquen un dels nostres, ens ataquen a tots. Visqui a Xàtiva, Olot o Inca. Ens cal una consciència col·lectiva per protegir els nostres drets col·lectius i individuals davant un estat disposat a tot. La classe política ha de triar: estar amb el poble, o posar les coses fàcils a aquells que des de la Meseta central ibèrica ens volen eliminar. Que no s’uneixin a aquest enemic del nostre país.