Diumenge, 18 d'abril de 2021 - Edició 997
La República

Els experiments, a casa i amb gasosa

El concert amb 5.000 persones és una contradicció evident que fa que la credibilitat de les administracions i les seves recomanacions caigui en picat

Joan Guix
Joan Guix 05/04/2021
Una multitud omplint la pista del Palau de Sant Jordi durant el concert de Love of Lesbian.

No sé si metodològicament i científicament pot ser considerat correcte, tot i que tinc la meva opinió, crec que fonamentada, però no hi entraré. El que si crec és que és inadequat i inoportú.

En un context restrictiu i de creixement epidèmic no sembla el més adient el fer un concert amb 5.000 espectadors, sense distància de seguretat encara que, això si, amb mascareta i un test d’antigen negatiu. No entraré en l’efectivitat del test, allò que diu que un cert percentatge de tots els test negatius són realment de persones infectades. És allò que en diuen falsos negatius. No hi entraré. Crec que es van prendre totes les mesures de seguretat.

El cert és que portem més d’un any de confinaments, tancaments perimetrals, distàncies socials, restriccions als bars i restaurants, i més bombolles que una bodega de cava. Estem cansats. En diuen “fatiga pandèmica”. I és real. Ens manté la sensatesa i la solidaritat i, per que no dir-ho, la por.

Ens bombardegen els missatges contradictoris: vacunes perilloses, vacunes miraculoses. Aquesta vacuna avui sí, demà, no i demà passat, sí. Podem anar a esquiar en tres cotxes diferents i trobar-nos a les pistes, però no hi podem anar junts en un autobús. Aquestes contradiccions fan mal. Quan necessitem missatges clars, realistes i que despertin confiança, aquests missatges contradictoris o poc clars no sempre ajuden. I aquí assumeixo les meves culpes passades. ByungChul Han, el filòsof coreà alemany explica que molta informació no equival ni a bona informació ni a transparència.

Estem fent esforços. Ho hem repetit: fa ja un any i no pinta el final per demà precisament. Ens diuen, i és veritat, que la famosa R0, el risc de rebrot, la incidència acumulada i els ingressos a UCI augmenten. Sembla que podem estar iniciant, alguns diuen que ja hi som, una quarta onada. Repeteixen, repetim, que cal extremar les precaucions, mantenir les distàncies, evitar les aglomeracions…. I de cop i volta, un concert amb 5.000 assistents. I això quan s’estan perseguint festes il·legals amb 20 persones o s’amenaça amb multar dinars a l’aire lliure de tres bombolles diferents, per exemple. Sopar fora de casa, impensable. Toc de queda. És dur, però és necessari. No tenim altres eines, fins que el nivell de vacunació sigui l’adequat.

I de cop i volta, un concert amb 5.000 assistents, a Barcelona, autoritzat i auspiciat pels que ens diuen que no ho fem. Amb tots els controls possibles. Això, sí. Seguretat absoluta? El risc 0 no existeix. És cert que s’han pres totes, o quasi totes, les mesures de seguretat possibles. Es cert que, en determinades circumstàncies, hi ha més perill d’infecció al carrer. És cert que la gent, i, especialment, els joves, necessiten alternatives i és cert que el sector està en una situació límit. És cert.

Però també és cert que, des de determinats nivells, cal donar exemple. Critiquem el que està passant a Madrid. I tenim raó de criticar-ho. No és acceptable veure “botellons” i concentracions de gent al carrer bevent i sense distàncies de seguretat. Als països de l’entorn estan accentuant les mesures restrictives perquè això no va bé. I de cop i volta, un concert amb 5.000 assistents. Efectivament, l’experiència ha estat recollida per mitjans de comunicació de tot el món. Amb sorpresa. Si puc presentar un test d’antígens negatiu, puc anar a fer gresca al Born o a la platja? O puc anar a visitar a la meva tieta que viu a Madrid? Ara com ara, no. Però puc anar a un concert amb 5.000 assistents.

La gent, jo mateix, ho podem acceptar tot si és a fi de bé, però cal l’exemple.

Si es pensa això des de les Autoritats, cal dir-ho i que no sembli que alguns poden fer coses per ser qui són i la resta no. Si no, el missatge no s’entén, les contradiccions són evidents o requereixen una explicació massa complexa per ser pràctica, i la credibilitat de les Administracions i les seves recomanacions cauen en picat. Diuen que la dona del César no sols ha de ser honesta, sinó que, a més, ho ha de semblar.

Segur que el concert era tot el segur que podia ser. Veritablement ho crec. Es pretenia fer una experiència per donar aire a un sector que realment ho necessita. Lloable. Però també es cert que s’ha admès que l’experiència no és generalitzable. Que és puntual. És un experiment. Si és així, no hi veig el sentit, més enllà de l’experiment. Però la gent no ho entén així. La restauració i, segons els diaris, l’Ajuntament de Sitges també ho volen fer. No dèiem que no era generalitzable, que era un experiment?. No sols s’ha de garantir la seguretat. Cal semblar coherents.

El missatge ha estat pèssim, inadequat i inoportú. I no ens ho podem permetre. Com va dir l’insigne Eugeni D’Ors i va completar aquell: “els experiments, a casa i amb gasosa”.

 

Joan Guix

Ex Secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya

Medical Anthropology Research Centre. Universitat Rovira i Virgili