Dijous, 6 d'octubre de 2022 - Edició 1533
La República

El Tribunal de comptes

No cal parlar de la fiscalització de l’acció exterior de la Generalitat ni de la de l’1 d’octubre de 2017 per tornar a la idea franquista del “Tribunal Polític de Comptes”

Josep Pedrol 29/08/2022
L'entrada de la seu del Tribunal de Comptes al carrer Torrelaguna de Madrid on estan citats els 40 excàrrecs del Govern per les despeses d'acció exterior, el 29 de juny de 2021

El Tribunal de Comptes de l’estat espanyol té com a objectiu la fiscalització de l’activitat econòmic financera del sector públic.

 

A la web hi ha un apartat de documentació on hi ha publicats un total de 1373 informes de fiscalització. El primer és del 17 de gener de 1984: Informe de fiscalització de les inversions realitzades per l’Empresa Nacional de Autocamiones a Veneçuela. La conclusió de l’informe és que “el projecte ha constituït òbviament un fracàs empresarial”, i finalitza amb la següent frase: “quan es tracta de caudals públics, els responsables del seu tracte hauran de ser molt prudents, donat que el capital que arrisquen no és seu sinó de tots els espanyols”. ENASA va perdre més de 3.500 milions de pessetes a Veneçuela.

 

Si busquem per “GIF” (Gestor d’Infraestructures Ferroviàries) hi ha 3 informes, el primer que el direm (I1) del 2002 sobre les obres de l’AVE Madrid-Barcelona els anys 1999-2000, el segon (I2) de l’any 2003 sobre les incidències fins el 2001 de les obres de l’AVE Madrid-Barcelona-Frontera Francesa, i un tercer (I3) sobre la subcontractació dels contractes de GIF-ADIF dels anys 2003-2004-2005.

 

Si busquem per “ADIF” (Administrador d’Infraestructures Ferroviàries) hi ha 5 informes, el (I3) citat per GIF, el segon (I4) del 2010 sobre finançament de les inversions ferroviàries, un tercer (I5) del 2017 sobre l’AVE Barcelona-Frontera Francesa, un quart (I6) del 2018 sobre Aguas de Cuenca i ADIF, i l’últim (I7) del 2019 de fiscalització de les societats participades per ADIF fins el 2016.

 

I finalment, si busquem per “ALTA VELOCIDAD” hi ha 7 informes, els ja citats (I1) i (I2), el tercer (I8) del 2013 sobre les principals contractacions de la línea l’AVE Madrid-Barcelona des del 2002, els (I5), (I6) i (I7) ja citats per ADIF, i l’últim (I9) del 2019 sobre els expedients de suspensió de contractes de les línies d’Alta Velocitat durant els exercicis 2014-2017, fiscalització aquesta molt necessària donat que a resultes de la crisi es van parar moltes obres a mig fer.

 

En resum, malgrat els milers i milers d’euros malgastats en fer arribar l’AVE a totes les capitals de província d’Espanya, només la línea Madrid-Barcelona ha estat fiscalitzada, i a més 4 vegades.

 

El Tribunal de Comptes té lògicament unes normes de fiscalització, però les iniciatives les aprova del Ple, i vist que l’única línea d’Alta Velocitat que ha estat fiscalitzada per saber els sobrecostos és la de Barcelona, és prou evident que les directrius del Ple del Tribunal de Comptes són de criteri polític, perquè aquest biaix no té explicació tècnic econòmica.

 

No cal parlar de la fiscalització de l’acció exterior de la Generalitat ni de la de l’1 d’octubre de 2017 per tornar a la idea franquista del “Tribunal Polític de Comptes”.

 

Josep Pedrol

economista