Dijous, 23 de setembre de 2021 - Edició 1155
La República

Cal una avaluació d’impacte en salut sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat

L’activitat d’un aeroport no és mai inert ni neutral en termes de salut

Joan Guix
Joan Guix 15/09/2021
Fotografia de la torre de control de l'aeroport del Prat i d'un avió enlairant-se al fons de la imatge

Qualsevol política implementada té un impacte quantificable sobre la salut de les persones. En conseqüència és necessari conèixer l’impacte que cada política determinarà sobre la salut per tal de no implementar les més nocives i decantar-se per les més positives i generadores de salut. Ens referim a la idea de “salut en totes les polítiques”.

Un aeroport, qualsevol aeroport, i el del Prat també, suposen un atemptat ecològic i contra la salut indiscutibles. Sempre. L’activitat d’un aeroport no és mai inert, neutral en termes de salut. Una altra cosa és que el balanç cost – benefici pugui excusar aquest atemptat en favor de l’economia. L’ampliació d’un aeroport és, sempre, l’ampliació d’un atemptat contra l’ecologia i la salut. I moltes vegades aquesta segona asseveració pot no ser justificable pel cost – benefici. Aquest pot ser el cas de l’ampliació de l’aeroport del Prat.

No parlarem, ara i aquí, d’ecologia ni d’alternatives tècniques, prou importants, sinó específicament de la salut de les persones. Tampoc entrarem en la importància econòmica que té un aeroport, un hub internacional i intercontinental. Efectivament, una millor economia repercuteix sobre la salut de les persones, però això no és lineal. Depèn de què es fa i com es fa per millorar l’economia. Aquí cal un rigorós estudi de cost – benefici, no sols en termes financers sinó, també, i en aquest cas és essencial, d’una avaluació d’impacte en salut de les propostes d’ampliació i/o d’increment d’activitat . I en el cas d’El Part molt especialment. D’altra banda, en desconèixer la concreció del Pla Director, encara suposadament no elaborat, cal limitar-se a l’expressió de conceptes generals al respecte.

Un aeroport suposa una concentració d’elements que, per si mateixos, representen un alt nivell de perill i risc per l’entorn i per la salut de les persones. Les maniobres de les aeronaus comporten cremar tones de querosè amb la generació de gasos d’efecte hivernacle, com el diòxid de carbó (CO2) o diòxid de nitrogen (NO2), que, a més afecten la salut de les persones incrementant el risc de patir asma i bronquitis i altres malalties de l’aparell respiratori. Els COVs (Compostos Orgànics Volàtils) i les partícules, produïdes pel desgast de rodes dels avions i pistes han de veure amb al·lèrgies, malalties cardiovasculars i cerebrovasculars, de l’aparell respiratori i diversos tipus de càncers. A més, de forma indirecta i com a resultat de diverses combinacions de contaminants amb la llum solar es genera ozó, amb afecte sobre aparell circulatori i respiratori.
També l’enlairament i aterratge de les aeronaus, genera una important contaminació sonora, per damunt de 150 dB, relacionada amb l’estrès, alteracions de la conducta, hipertensió i cardiopaties.

Afegim-hi la gran producció de residus i deixalles, el tràfic de persones i vehicles relacionat amb els viatgers, serveis i transport de mercaderies, els riscos epidemiològics relacionats amb la transmissió de malalties infeccioses i el risc d’accidents i fenòmens NBQ
Hi ha estudis suficients que demostren que, possiblement a conseqüència de la contaminació sònica i atmosfèrica, s’incrementa, entre les persones que viuen en l’entorn d’aeroports, el risc de patir infarts, ictus, hipertensió i malalties respiratòries, en comparació amb la gent que viu fora d’aquests entorns.

Com ja s’ha dit abans, un aeroport, faci el que faci, és altament contaminant i pot afectar de manera important la salut de les persones. Si té una activitat més alta, la seva capacitat contaminant és més alta.
En un estudi de dotze aeroports importants de Califòrnia van trobar que la seva mala ubicació, a menys de 10.6 quilòmetres de distància de les poblacions, costa un milió de dòlars anuals per ciutat per a atendre en hospitals a víctimes de problemes auditius, nerviosos, respiratoris i cardíacs.

Pot ser que l’ampliació i/o l’increment de l’activitat de l’aeroport del Prat sigui positiu per a l’economia, fins i tot essencial. No hi entrem aquí.
L’aeroport del Prat és necessari per Barcelona i per Catalunya, però, els costos en termes ecològics i de salut compensen aquest increment de riscos per a la salut? Pot ser si o pot ser no. Hi ha alternatives. Tenim els aeroports de Reus i Girona, ja existents i funcionant.

En tot cas, un increment de l’activitat de l’aeroport va en contra, a més del Natura 2000 de la UE, també de la Declaració d’Emergència Climàtica de gener del 2020, i els Acords de París de reducció de gasos contaminants en un 55% a Europa pel 2030. Per molt que s’afirmi que “serà l’aeroport més verd d’Europa”, la seva afectació, actual i futura, sobre la salut de les persones que viuen en el seu entorn, és important.

És absolutament imprescindible que, abans de fer res, a més d’un rigorós estudi d’impacte ambiental, és faci una molt seriosa avaluació de l’impacte en salut del que allà es vulgui fer. I es prenguin les decisions pertinents. Exigir-ho és una responsabilitat dels nostres polítics.