Divendres, 3 d'Abril de 2020 - Edició 617
La República

Vila creu que el cost econòmic i social de la independència no compensa

“Que posin les barbes en remull els que hi són” adverteix als actuals polítics

Redacció
Redacció 16/02/2020
Santi Vila, exconseller del Govern Puigdemont

L’exconseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Santiago Vila és qui faltava per parlar aquest cap de setmana i ho fa, en una extensa entrevista a Europa Press, perquè treu un nou llibre titulat ‘Vencer y Convencer’, un assaig que va del banc dels acusats al “compromís amb la reconciliació”.

Vila, que malgrat abandonar el Govern de Carles Puigdemont poc abans de la DUI ha estat condemnat per desobediència pel tribunal del procés, considera que el cost econòmic, social i polític de la independència, tal com va ser plantejada a la tardor del 2017, no compensa, i la seva proposta per superar aquest capítol passa per “refundar el catalanisme” i pel convenciment que “ens ha d’unir el patriotisme constitucional”.

Vila analitza a ‘Vencer y Convencer’ (Edidiciones Península), que sortirà a la venda la setmana vinent, el seu pas pel banc dels acusats del Tribunal Suprem i suggereix un camí perquè el catalanisme moderat abasti un “compromís amb la reconciliació”.

En una entrevista concedida a Europa Press, Vila reconeix que, tot i que la situació s’ha ‘desinflamat” respecte al 2017 el vot a Catalunya continua sent “molt emocional”. “Conec gent que diu que no li agrada gens el que s’ha fet però afegeix ‘Ara que són a la presó els fallarem?’ Un cop el vot deixi de ser emocional arribarà el moment de discutir sobre el cost a assumir”.

Per Vila, si de debò existeix un convenciment d’apostar per la independència “algun sacrifici caldrà fer”, i això interpel·la directament els ciutadans. “Ha de fer pensar tothom: Compensa el cost econòmic, convivencial, polític, penal i un procés d’aquestes característiques? La meva opinió, amb tota la humilitat i tot el dolor, és que salta a la vista que no compensa”.

Quant a la primera part del llibre, que versa sobre el judici i les seves conseqüències, Vila qualifica de “desproporcionada” la sentència a la vista de la veritat judicial, que descriu els fets com un “ensomni” o, com segons la mateixa tesi de l’autor, “tibar la corda sense que arribés a trencar-se”. Tampoc entén que, tot i haver resultat absolt de malversació, se li demanin responsabilitats al Tribunal de Comptes sobre els diners gastats en l’1-O, o que s’estigui jutjant el major dels Mossos Josep Lluís Trapero.

LA “MODERNITAT LÍQUIDA” DEL PROCÉS
En el seu llibre l’exconseller i exalcalde de Figueres (Girona) incardina tot el que està passant en el moviment occidental, que va ser precisament diagnosticat pel filòsof polonès Zygmunt Bauman, com a “modernitat líquida” i que té el seu origen en la “fi de les seguretats” de la classes mitjanes, “que se senten aclaparades en veure que no poden assegurar als seus fills les mateixes seguretats i garanties de progrés que van tenir ells”.

En aquest fons sociològic situa Vila el procés, un capítol a afegir a uns EUA replegats en si mateixos amb Donald Trump, el Regne Unit que abandona la UE i moviments com el del 15-M. “A Catalunya havíem cronificat uns enfrontaments amb el Govern d’Espanya en forma de sentències contra l’Estatut i d’incompliments, col·lisions estatutàries i falta d’inversions que van ser una mica la sal de tot el que va passar després”, afegeix.

El llibre també tracta la situació d’aïllament respecte a la resta de processaments que va sofrir Vila fins al moment de la seva declaració, que ell explica que obeeix al fet que creien que faria servir arguments que podrien perjudicar-los. “Em vaig comprometre tant com vaig saber no només a la meva defensa sinó també a la seva”, afirma, per afegir que li va semblar injust i inacceptable que es construís el tòpic que ell anava per lliure i que en alguns àmbits se’l qualifiqués de ‘botifler’.

Pel que es refereix a la segona part del seu llibre, Vila creu que el catalanisme té per davant diferents camins, un dels quals passaria per la creació d’un nou partit de pressupostos moderats perquè “la necessitat existeix” i cal fer convergir diferents identitats que ho estan esperant, però que el que no tenen és lideratge”.

L’exconseller descarta no obstant això pilotar de moment un projecte semblant. “Honestament, ni vull ni puc –contesta a Europa Press–. No puc perquè estic inhabilitat i no vull perquè també tinc la impressió de que jo ja he complert. He estat alcalde a Figueres, he estat diputat i conseller, i el meu compromís cívic passa ara per fer xerrades, escriure llibres i comprometre’m amb unes idees”.

Per mantenir el catalanisme fora dels fronts més radicals, proposa persuadir els ciutadans de Catalunya i el conjunt d’Espanya que “Espanya és un projecte polític, un Estat compost, una nació de nacions com diuen alguns socialistes, i que per tant la identitat nacional pot formar part de l’àmbit privat de la vida, perquè cadascú sent la seva identitat nacional, però el que ens ha d’unir és el patriotisme constitucional”.

En un dels capítols del seu llibre, titulat ‘El Campo Catalanista, arrasado’, Vila comença assenyalant que “els polítics són com les onades, uns esborren els altres”, i l’entrevista abunda que els lideratges canvien i la “gent que tenia un gran protagonisme desapareix del mapa molt ràpidament”.

“QUE POSIN LES BARBES EN REMULL ELS QUE HI SÓN ARA”
“A Madrid ha estat una arrasada descomunal, no queda ni Méndez de Vigo, ni Rafael Catalá –personatges amb els quals va intervenir abans de la declaració unilateral d’independència–, ni Soraya Sáenz de Santamaría ni Mariano Rajoy, i a Barcelona és obvi que també, perquè Artur Mas, que va ser un dels pares del procés ha desaparegut, i amb ell tota una generació de consellers que eren la tradició convergent”. “Que posin les barbes en remull els que hi són ara, perquè això va molt ràpid”, afegeix.

També aposta per una ràpida convocatòria electoral a Catalunya que permeti als ciutadans escollit entre les dues actuals estratègies de combat polític dins del catalanisme, entre els qui pensen que el Govern central només seurà a dialogar obligat, després d’una dinàmica de tensió; i els qui creuen, entre els quals s’inclou, que “l’únic camí viable és el guant blanc, dir que ens asserenarem tots”.

“Hauríem de comprometre’ns més, l’Estat amb Barcelona i els catalanistes amb el Govern d’Espanya”, afegeix Vila, que es pregunta per què ha estat sempre tabú a Catalunya que el catalanisme hagués participat a tirar de la resta d’Espanya, incloent la participació per exemple dels millors homes de Convergència. Apunta que Jordi Pujol mai no ho va consistir, i van haver de conformar-se amb ser consellers, però que ara és necessari “aguditzar l’enginy” per sortir de l’actuació actual.

Finalment, justifica en la seva tasca mediadora en aquests mesos de tardor del 2017 el fet de no haver abandonat el Govern de Puigdemont fins a l’últim moment, malgrat la seva profunda discrepància amb les denominades ‘lleis de desconnexió’ aprovades al setembre.

“Això sí se’m pot enlletgir, però també és cert que el president em va dir quiet, tu al meu costat, i continua fent el que estàs fent que això acabarà bé”, reconeix, per afegir que era en aquell moment “impensable” que el Govern de Rajoy no prengués cap iniciativa “per evitar el xoc”, perquè hi havia un “rumb de col·lisió”.

“A mi m’agradaria que hi hagués hagut una mica més de valentia” afegeix en referència a Rajoy “perquè per poc que el que ens deien en privat alguns ens ho haguessin dit amb amabilitat en públic jo crec que haguéssim fet més fort a Carles Puigdemont per prendre les decisions empoderat de debò”, lamenta, per afegir que “en públic hi havia un silenci sepulcral i, fins i tot s’enviaven gestos d”estem preparant el pal’, tambors de guerra”.

“Ara sembla que el Govern central actual s’ho ha pres seriosament, reconèixer que el problema polític existeix, que no és només un problema d’uns polítics que se salten les lleis”, conclou l’exconseller.

Relacionats