Oleksandra Povoroznyk, una jove ucraïnesa, publica un fil de Twitter on explica la situació de la cultura i la llengua ucraïnesa, reprimida en tots els sentits per l’imperi rus. Les seves denúncies encaixen perfectament amb la repressió espanyola cap a Catalunya, estat que menysprea la cultura, la llengua i el territori català. De fet, així ho deixa palès la vicepresidenta de l’Organització de Nacions i Pobles No Representats Elisenda Paluzile en una piulada citant el fil: “Fil sobre l’ús de l’ucraïnès i el rus a Ucraïna, farcit de reminiscències sobre l’ús del català i el castellà als Països Catalans”.
El fil arranca així: “Fa poc que m’he adonat que molts no ucraïnesos veuen erròniament els ucraïnesos de parla russa com una mena de grup social marginat que mai no ha après ucraïnès i, al no poder parlar-lo ni entendre’l, es queda sense accés als serveis que es presten en ucraïnès” i nega amb contundència que la realitat sigui aquesta: “Això és… molt lluny del que realment està passant”. Per aquest motiu, decideix fer públic el fil i, així, posar damunt la taula la realitat del poble i la cultura ucraïnesa.
Povoroznyk exposa que la realitat al territori ucraïnès és que la gran majoria de la població és bilingüe, el mateix patró que passa a Catalunya: “Alguns prefereixen utilitzar l’ucraïnès a la seva vida diària, mentre que altres solen parlar rus més sovint”. Explica, ja que la forta influència de la llengua russa es deu al fet que Ucraïna era una ex-colònia de l’Imperi Rus: “que es va esforçar molt, moltíssim, per eliminar la nostra llengua i cultura”; detalla Oleksandra. El mateix sistema va utilitzar el franquisme per a abolir qualsevol resta de cultura catalana, i conseqüentment, la llengua, la qual va estar censurada gairebé 40 anys.
La mateixa ucraïnesa afirma que la Unió Soviètica “tècnicament” predicava una “política d’igualtat, pluralisme ètnic i cultural”, però, sense èxit, queda retratat com no ho ha aconseguit. En el fil de Twitter assegura com ‘”el rus era la norma”. Manifesta que l’ucraïnès està mal vist i que totes les llengues que no eren russes eren titllades de “divertides” o “només aptes per als pagesos”. Povoroznyk lamenta que la cultura popular soviètica només van ajudar a guiar la gent cap a aprendre rus i oblidar la llengua dels seus avis; ja que els russos eren vistos com el tipus de persona “correcte”.
Pel que fa a la llengua. Povoroznyk reivindica que l’aprenentatge del rus era obligatori. L’aprenentatge de l’idioma nacional de la república era opcional i molts pares van optar perquè els seus fills se saltessin aquestes classes: “Realment necessitaves aprendre per sobreviure a la Unió Soviètica”, denuncia.
L’actual Ucraïna amb trets catalans
Oleksandra Povoroznyk es pregunta: “Què passa amb la Ucraïna actual?” i ella mateixa es respon. Explica públicament que pràcticament tothom sap parlar rus: “Alguns de nosaltres el veiem com la nostra llengua principal (per a alguns, això ha canviat després de l’inici de la gran guerra, mentre que d’altres l’entenen, però no se senten còmodes utilitzant-lo”.
Reivindica que l’ucraïnès “és la llengua dels nostres avis i la llengua que Rússia va intentar, però no va poder, destruir. No obstant això, crec que hauria de destacar el fet que ho aprenem a l’escola i universitat, perquè només et demostra que és gairebé impossible ser un adult ucraïnès que funcioni”.
Per contra, també deixa palès que la gent que no sap parlar ucraïnès, pot fer vida sense cap mena d’inconvenient al territori. Sembla un patró fet a mida, igual que a Catalunya.
Fil sobre l'ús de l'ucraïnès i el rus a Ucraïna, farcit de reminiscències sobre l'ús del català i el castellà als Països Catalans. Plenty of similarities with Catalan/Spanish use in the Catalan speaking countries. #StandUpForUkraine @UCRACAT https://t.co/voZGXZBHfF
— Elisenda Paluzie (@epaluzie) May 30, 2022
