Els comicis es plantegen a Badalona com un plebiscit entre el popular Xavier Garcia Albiol i la coalició de l’exalcaldessa Dolors Sabater, la Badalona Valenta, que inclou Guanyem i ERC. Els candidats ho saben i la resta de partits també, i per això els comuns ja s’ha emplaçat amb Sabater a “trobar-se” al govern de la ciutat, després que la candidatura única no fructifiqués. Tot i la polarització, és poc provable que cap dels dos aspirants obtingui la majoria absoluta, pel que serà clau el comportament de l’electorat de partits com Cs o Junts per Badalona, que podrien decantar la balança. Però el que serà especialment determinant serà el paper del PSC. Els socialistes, en només tres anys, han passat de votar la investidura de Sabater (2015) a aliar-se amb Albiol (2018) per assaltar l’alcaldia a cop de moció de censura.
Aquest canvi d’alcaldia, el juny de l’any passat, ve donat sobretot per motius ideològics. No era la primera vegada que PSC i PP intentava rellevar Sabater, acusant-la de posar la ciutat al servei de l’independentisme. El primer intent frustrat de moció de censura va arribar després del polèmic 12-O de 2016, quan el govern Sabater va decidir no celebrar la festa de la Hispanitat i atendre ciutadans a l’edifici municipal del Viver. Aquell cas, de fet, va acabar als tribunals per una denúncia del PP i arribarà a judici en plena campanya, el pròxim 23 de maig.
L’estratègia de desgast entre populars i socialistes, però, ha provocat que la moció no es dugués a terme fins dos anys després, a falta de menys d’un any per a unes noves eleccions i amb un govern del PSC d’extrema minoria. L’escenari ha propiciat que tots els partits en vulguin treure rèdit electoral i el mandat, pràcticament, s’hagi donat per esgotat abans d’hora. El juny de 2018 començava el compte enrere per a unes eleccions en un context de molta tibantor i en el que qualsevol pacte postelectoral requerirà de moltes explicacions i concessions per part dels seus actors.
El terreny ideològic, però, no ha estat l’únic que ha abonat la tensió entre partits en un mandat que ja està en temps de descompte. Les polítiques de seguretat i el model policial és una de les grans armes electorals dels principals partits. Albiol va renovar la Guàrdia Urbana en l’anterior mandat creant la unitat d’antidisturbis com a principal estendard, però l’entrada de Sabater va desfer aquell model per apostar una policia de proximitat més “amable”. Amb la moció de censura de 2018, el PSC ha tornat a les tesis d’Albiol i ha fet l’enèsima reorganització per tenir un cos més “contundent”.
Sense canviar de temàtics, la darrera crisis del mandat a la ciutat ha estat el tràgic incendi d’un bloc de pisos al barri de Sant Roc la vigília de Reis, amb tres persones mortes, que no ha escapat de la precampanya. El fet que el foc s’originés per una sobrecàrrega elèctrica en un pis ocupat il·legalment per una família sense recursos, i que tenia punxada la llum, va acabar de posar els ingredients a una batalla entre els que han demonitzat l’ocupació d’habitatges i els que han posat el focus en la manca de recursos públics per combatre la pobresa energètica.
A banda de les divergències sobre seguretat, la supressió de l’aparcament al passeig marítim per part del govern Sabater i la posterior habilitació del mateix a mans del PSC és una altra de les mostres de la manca d’estratègies comunes de ciutat en altres temes cabdals, com la mobilitat. En matèria social, el serial sobre el trasllat de la seu de la Fundació Badalona Capaç, presidida per l’exalcaldessa Maite Arqué i que treballa amb persones amb discapacitat, ha protagonitzat el gruix de les discussions durant els primers tres anys de mandat. Finalment, però, l’Ajuntament –per unanimitat– la Generalitat i l’entitat han trobat recentment una sortida de consens al conflicte, gràcies a una permuta de terrenys amb l’Incasol.
Renovació de candidatures i debat a l’ACN
Al marge d’Albiol, que es manté com a candidat del PP des de 1991, la majoria de partits han fet retocs importants a les seves candidatures. Tot i que és la cara visible dels socialistes des del mateix dia de la investidura de 2015 per la renúncia de l’exalcalde Jordi Serra, Àlex Pastor es presentarà pel PSC per primera vegada com a cap de llista.
Dolors Sabater, líder de Guanyem, tornarà a aspirar a l’alcaldia després que el partit li hagi permès esquivar la limitació de mandats del codi ètic intern. A més, aquesta vegada tindrà l’excap de cartell d’ERC, Oriol Lladó, com a número dos, un cop els republicans han renunciat a presentar-se en solitari malgrat els bons resultats de 2015 i la dinàmica alcista del partit. La candidatura unitària s’ha batejat com la Badalona Valenta.
Els comuns, que han absorbit l’antiga coalició d’ICV-EUiA i hi incorporen Podem, presenten Aïda Llauradó com a cap de cartell, que per primera vegada optarà a l’alcaldia. Fins a darrera hora la candidatura de Llauradó i la de Sabater havien intentat arribar a acords per concórrer plegats als comicis, però finalment el ‘bloc d’esquerres’ presentarà dues llistes i s’emplacen a trobar-se l’endemà del 26-M per governar plegats, malgrat la gesticulació pública en precampanya sembla allunyar les posicions entre totes dues candidatures.
També s’ha renovat l’antiga Convergència, que després d’uns anys difícils a Badalona es presenta ara sota la marca Junts per Badalona amb el mediàtic mosso d’esquadra David Torrents com a cap de llista. A Cs, en canvi, Juan Miguel López repetirà com a candidat després que el 2015 aconseguís representació per primer cop.
Tots ells, els sis principals candidats a l’alcaldia de Badalona, exposaran els seus arguments de campanya i desplegaran els punts més destacats del seu programa electoral en un debat organitzat per l’ACN i que es farà el pròxim 14 de maig, el primer dimarts de campanya electoral.
L’aritmètica postelectoral
Assumint que Guanyem i el Comú intentaran sumar després del 26-M perquè Dolors Sabater torni a ser alcaldessa de Badalona –si la suma supera els resultats del PP–, les negociacions postelectorals hauran de tenir en compte molts altres elements. Els regidors de Junts per Badalona i de Cs podrien fer decantar la balança cap a un costat o cap a l’altre, si la situació és ajustada, però qui pot tenir la clau de la investidura és, com fa quatre anys, el PSC.
Els socialistes volen tornar a recuperar el terreny perdut en la darrera dècada a Badalona i en aquest mandat han intentat guanyar protagonisme situant el seu candidat, Àlex Pastor, a l’alcaldia de la ciutat a cop de moció de censura. Després d’investir Sabater el 2015, Pastor es va valer dels vots d’Albiol per rellevar-la al capdavant del consistori el 2018. El paper que puguin jugar aquest 2019 és encara una incògnita.
Pastor, de fet, vol tornar a ser alcalde amb el suport de les urnes, però això passa perquè el PSC remunti i sigui la primera força d’esquerres a la ciutat per poder pressionar a comuns i independentistes perquè l’investeixin. Si no ho aconsegueix, el seu vot serà decisiu, per acció o per omissió, per investir un candidat o permetre que la llista més votada investeixi el seu candidat en segona volta si l’aritmètica dels pactes no dona cap suma majoritària.
Per la seva banda, Albiol vol evitar per totes arribar a aquest escenari d’incertesa. Dubta del que puguin fer els socialistes i aspira a fregar la majoria absoluta i haver de recórrer, com a màxim, al suport de Cs per garantir-se la investidura. En aquest sentit, el PP és qui més aviat ha començat la precampanya. Després del seu periple per la política nacional, ha tornat a trepitjar enèrgicament els carrers de Badalona.
