L’entitat Òmnium Cultura ha instat la Comissió Europea a cridar l’atenció a Espanya en l’informe anual sobre l’estat de dret arran de les vulneracions de drets fonamentals comeses, com ara l’espionatge amb Pegasus en el cas ‘Catalangate’ o la infiltració d’agents policials en moviments socials, veïnals i independentistes.
Òmnium fa aquesta reclama per primera vegada, tot criticant la “inacció de la justícia espanyola” i que moltes d’aquestes accions les emmarqui en la seva estratègia antiterrorista. A l’escrit presentat a la Comissió Europea, l’entitat denuncia el fet que “la figura del “terrorisme” s’està utilitzant per processar il·legalment i crear un efecte dissuasiu entre la dissidència política”.
Segons l’última agenda disponible, la CE té previst publicar l’informe 2023 sobre l’estat de dret a Espanya el dimecres. Des del 2020 la CE elabora un informe sobre l’evolució de l’estat de dret als estats membre de la UE que aborda quatre aspectes: el sistema judicial, la lluita contra la corrupció, el pluralisme als mitjans i altres afers institucionals vinculats a la salut democràtica. Els governs, les institucions, però també la societat civil poden aportar la seva opinió anualment sobre l’estat de dret als respectius estats.
Crítiques per la situació del CGPJ
En el cas d’Espanya, Brussel·les ha posat sempre en el punt de mira el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el bloqueig en la seva renovació. Una qüestió encara sense resoldre i sobre la qual Òmnium també ha alertat.
D’altra banda, l’executiu comunitari ha demanat en diverses ocasions el reforç de l’autonomia de la fiscalia i en millorar l’accés a la informació fent una revisió de la llei de secrets oficials.
Espionatge a l’independentisme
Si bé l’examen del 2022 de la CE incloïa una petició per augmentar el control de l’ús de Pegasus, no hi va haver cap referència explícita al ‘Catalangate’. Per això, Òmnium ha detallat l’escàndol posant èmfasi en l’aspecte judicial. “En el cas de les víctimes catalanes, cap jutge ha adoptat mesures, per ara. Per tant, és clar que hi ha una diferència important entre la tutela judicial que s’està donant a les víctimes espanyoles protegides per l’Audiència Nacional i aquelles víctimes catalanes que han denunciat els fets als jutjats de Barcelona”, diu el document en referència a la investigació judicial sobre l’espionatge amb Pegasus que haurien patit membres del govern espanyol.
Les denúncies de l’independentisme pel cas de l’1-O i altres derivades no s’han mencionat en cap dels informes sobre estat de dret d’Espanya, si bé després dels indults des de la CE es va expressar satisfacció per aquest pas.
Altres queixes
A part d’Òmnium, altres organitzacions han traslladat la seva opinió a Brussel·les. És el cas d’ERC, que ha defensat la reforma del Codi Penal que deroga la sedició, tot i que admetia que “els avenços són insuficients i que cal lluitar contra la criminalització que els moviments socials encara avui pateixen a Espanya”.
