Dimecres, 8 de desembre de 2021 - Edició 1231
La República

Octuvre irrita l’equip de Montilla i Catalunya Ràdio protegeix l’expresident de manera acrítica

El canal ha donat resposta a les acusacions de Catalunya Ràdio que defensava que Octuvre va dir “mitges veritats” sobre l’oficina de l’expresident de la Generalitat, José Montilla

Redacció
Redacció 15/10/2021
Fotomuntatge en què es contraposa gràficament la versió d'Octuvre i Catalunya Ràdio sobre l'expresident José Montilla

La plataforma Octuvre és un mitjà de comunicació que l’exdiputada Marta Sibina presenta en el qual s’encarreguen d’aportar informació sobre els assumptes que creuen més rellevants. Aquest mitjà ha aixecat polseguera, precisament perquè investiga casos a fons i així aconsegueix treure a la llum certs aspectes que en mitjans més generalistes passen desapercebuts.

Primer de tot, cal esmentar que aquest canal és finançat a través d’una xarxa de més de 2.000 subscriptors que aporten recursos econòmics perquè el mitjà pugui seguir amb les seves tasques d’investigació. Per tant, com que no depèn d’un partit, govern o entitat té independència econòmica per exercir el dret a la llibertat d’expressió i a la premsa lliure.

Concretament, Octuvre, en un dels seus vídeos, va centrar-se a subratllar que l’expresident de la Generalitat, José Montilla, té una oficina pagada amb diners públics que suposa un cost de 400.000 euros anuals. La plataforma també apunta que Montilla va fitxar per Enagás, “una infraestructura per a la transició ecològica”, i que cobrarà una suma aproximada de 160.000 euros l’any.

Octuvre, en aquest cas va ser més prudent que el Diario.es que va afegir que Montilla treballarà per Enagás fent ús de l’oficina d’expresident de la Generalitat.

Com explica Marta Sibina, “això és molt lleig perquè ja sabem que aquest senyor va ser ministre d’Indústria i prenia decisions sobre el gas”. Així, ha donat a entendre que Montilla podria haver usat els contactes que havia obtingut durant la seva etapa com a ministre per assegurar-se una posició de favor en la contractació amb Enagás.

No obstant això, aquest no ha estat el fet que ha causat més polèmica, ni tampoc que Montilla ha renunciat al sou d’expresident, però no a l’oficina. Allò que ha aixecat més polseguera és que Catalunya Ràdio va afirmar que el vídeo de Montilla era una “veritat a mitges”.

Per aquest motiu, Albano Dante-Fachín, que està vinculat amb la plataforma, ha volgut defensar el treball d’Octuvre davant l’acusació de la ràdio nacional. L’exdiputat de Podemos-Catalunya ha exposat que els tres punts que defensava el canal en el vídeo són certs:

1) que Montilla té un contracte amb Enagás pel que cobra 160.000 euros a l’any;
2) que el despatx de Montilla costa 400.000 euros a l’any;
3) que Montilla va renunciar al sou d’expresident però no a la seva oficina

Així, ha lamentat que Catalunya Ràdio excusi Montilla dient que el despatx d’expresident depèn del departament de Presidència. Per tant, que en comptes d’investigar si Montilla estava usant el despatx d’expresident per dur a terme activitats relacionades amb la seva feina a Enagás, hagi optat per defensar acríticament l’exministre d’Indústria, o almenys expolsar part de la seva responsabilitat.

Octuvre en el vídeo no esmenta que Montilla estigui infringint la llei, però posa l’accent en què sigui legal o no, quan un expresident opta per un càrrec en el sector privat, moralment hauria de renunciar a la seva oficina d’expresident, ja que és molt improbable que dugui a terme tasques amb el seu càrrec emèrit en l’oficina que té assignada per aquest motiu. A més a més, cal destacar que podria haver-hi un dubte raonable sobre que aquesta oficina d’expresident s’usés amb altres fins.

Aquesta diferència d’actitud a l’hora d’informar pot ser un exemple més de la fragilitat de l’estructura del sistema dels mitjans de comunicació i del repte que suposa que informar-se correctament en la societat contemporània.

En altres paraules, que els mitjans de comunicació públics amb una major audiència, i que estan subjectes al poder polític, podrien usar el seu lloc privilegiat en el sistema informatiu per carregar contra mitjans independents que es dediquen a fer contrapoder, i que poden anar en contra d’interessos polítics de tercers.

En definitiva, l’essència d’aquests mitjans, precisament, és que la seva estratègia de finançament els dona una major independència per exercir el dret a la llibertat d’expressió i a la llibertat de premsa. La compaginació i no la contraposició d’aquestes dues tipologies de mitjans, sens dubte, resulta en un major enriquiment del sistema d’informació i hauria de ser l’objectiu del periodisme.