Divendres, 13 de Desembre de 2019 - Edició 505
La República

Una jutge de Manresa sentencia que els 16 ferits de Castellgalí l’1-O no es deuen a un “excés policial”

La magistrada del jutjat d’Instrucció 2 de Manresa ha decidit arxivar la causa de l’1-O a Castellgalí apel·lant al fet que -segons ella- no hi va haver “excés policial” durant […]

Avatar
Agències 18/03/2019
Imatge d'una càrrega policial l'1-O

La magistrada del jutjat d’Instrucció 2 de Manresa ha decidit arxivar la causa de l’1-O a Castellgalí apel·lant al fet que -segons ella- no hi va haver “excés policial” durant l’actuació dels agents de la Guàrdia Civil a l’escola del municipi, on van resultar ferides 16 persones. Segons recull la interlocutòria, a l’escola Sant Miquel de Castellgalí s’estava realitzant una votació “contrària a l’Ordenament jurídic” i a la resolució del TSJC que impedia el referèndum. Considera que l’actuació dels agents de la Guàrdia Civil en cap cas “pot qualificar-se d’excés policial” davant un posicionament “activament obstructiu per part de més de 200 persones”.

La jutge apel·la al fet que per llei l’autoritat està autoritzada a fer ús de la força per complir amb les seves funcions sempre que sigui necessari i sigui “proporcional” a la situació a la qual s’enfronta. Diu en la interlocutòria que els manifestants volien impedir l’accés dels agents a l’escola amb una actitud “passiva intencional de caràcter obstructiu”, el que va determinar que els agents “es veiessin obligats a actuar”. Per aquesta raó, afegeix, l’actuació dels policies va ser “compatible amb l’ús de la força mínima imprescindible de qui s’enfronta a les forces de l’ordre públic en un moment de tensió”.

La jutge ja va declinar realitzar noves diligències en aquesta causa, sol·licitades per la defensa dels ferits, i allargar la fase d’instrucció, tal com va demanar el Ministeri Fiscal. Tant la defensa com la fiscalia poden apel·lar a la decisió.

Negativa a identificar els agents

En aquesta mateixa causa, la magistrada ja va rebutjar la petició de la defensa d’identificar els agents de la Guàrdia Civil que van actuar i la del ministeri fiscal de qualificar el procés de “complex” i, per tant, prorrogar la fase d’instrucció més enllà dels sis mesos que pot durar per llei. Totes dues negatives es van recórrer a l’Audiència de Barcelona, que va desestimar els recursos, com també va descartar que es produís un “ús abusiu de la força” de la Guàrdia Civil.

L’Audiència, en canvi, sí que ha obligat a fer marxa enrere a la magistrada de Manresa en la investigació per les càrregues policials a Sant Joan de Vilatorrada i Fonollosa. Ha obligat a citar com a investigats tres guàrdies civils que van actuar l’1-O a Fonollosa, per haver emmanillat sense motiu un veí de Fonollosa; i al cap de l’operatiu policial a l’IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, en considerar que sí es va produir un “excés de l’actuació policial”.

L’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, citat als jutjats com a investigat per l’1-O

D’altra banda, en relació a l’1-O, avui s’ha fet públic que l’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós, i el primer tinent d’alcalde, Albert Salvadó, han estat citats a comparèixer a declarar com a investigats davant del titular del jutjat número 4 que investiga les seves actuacions durant el referèndum. La convocatòria dels dos edils arriba després que el jutjat hagi acceptat a tràmit la petició de la Fiscalia de Tarragona, que d’altra banda, segons recorden, ja ha arxivat les investigacions que afectaven a la resta d’alcaldes, i només manté l’acusació cap al de la Ràpita. El ministeri públic havia demanat al jutjat d’Amposta que obrís peça separada per investigar la presumpta responsabilitat de Caparrós i Salvadó en l’obertura i reobertura del punt de votació ubicat al pavelló firal. La mateixa instància judicial ja tenia obertes diligències arran de l’actuació policial l’1-O.

AMPLIACIÓ.- La defensa dels ferits diu que no es pot tancar la causa perquè hi ha diligències per practicar

El Col·legi d’Advocats de Manresa, que porta la defensa dels ferits l’1-O al Bages, recorrerà la decisió de la magistrada d’arxivar la causa per les càrregues policials a Castellgalí. El lletrat David Casellas recorda que encara queden diligències per practicar, com ara la declaració del tinent coronel de la Guàrdia Civil que va dirigir l’operatiu al Bages, prevista pel proper mes d’abril. A més, encara hi ha un recurs, que van presentar a l’Audiència i vinculat amb aquest mateix procediment, que no ha estat resolt. El col·lectiu d’advocats no descarta anar a estaments superiors si es manté el sobreseïment.

Casellas ha assegurat que la decisió no és una cosa que “no esperessin” tenint en compte que la mateixa jutge ja havia resolt desfavorablement a altres peticions com ara la pràctica de noves diligències –en les que es demanava la identificació dels agents- o la del ministeri fiscal de decretar la “complexitat” del procediment i permetre que se superessin els sis mesos d’instrucció. El col·legi treballa en el recurs a la decisió de sobreseïment, que presentaran aquesta setmana i que consideren “prematura”, i apunten que la negativa de la jutge a admetre les diligències sol·licitades per la defensa ha suposat la vulneració del dret a una tutela judicial efectiva, fet que permet dur el sobreseïment a instàncies més elevades com l’Audiència, el Tribunal Constitucional o, fins i tot, el Tribunal Europeu dels Drets Humans.

La magistrada ha apel·lat en la seva resolució a què els agents de la Guàrdia Civil complien l’ordre del TSJC d’impedir el referèndum. En aquest sentit, diu Casellas, no s’ha tingut en compte que a Castellgalí es va carregar contra la gent quan tenien una segona porta, només tancada amb un pany, i sense ningú barrant el pas. Les càrregues, afegeix, no estarien justificades “quan hi havia un accés alternatiu que és per on van acabar entrant”. Aquest fet mostra que es va produir “un ús innecessari i desproporcionat de la força”, afegeix. Segons el lletrat, l’actuació de la Guàrdia Civil va ser constitutiva de diversos delictes com són el de lesions greus i impedir el dret a protesta.

La resolució de la jutge ha suposat l’arxivament de la primera causa de l’1-O al Bages. Encara resten obertes Callús, Fonollosa, l’Institut Quercus i l’escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada. Es dona el cas que recursos presentats a l’Audiència de Barcelona vinculats amb el procediment, han resolt que no hi va haver excés policial menys en el cas de l’institut Quercus, on el tribunal va considerar que sí. Segons Casellas, el fet que totes les causes s’estiguin investigant per separat i no s’hagin unificat, com es va demanar apel·lant al fet que tots els dispositius van tenir un mateix cap operatiu, és el que ha generat que hi hagi resolucions contradictòries. En aquest sentit confien en què sí l’Audiència acaba admetent el recurs sigui una altra alternativa perquè es puguin jutjar de nou els fets de Castellgalí.

Relacionats