El Tribunal Supremo ha rebutjat el recurs del Govern i, per tant, ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga els centres educatius catalans a fer un 25% de les classes en castellà. Un nou intent de reprimir la llengua catalana per part del sistema judicial i amb el silenci còmplice del Gobierno “més progressista de la història”.
Com era d’esperar ha estat una notícia àmpliament comentada a les xarxes socials. Carles Puigdemont ha condemnat aquest atac a la llengua i ha compartit una reflexió al seu compte de Twitter. “Quan la llengua fa nosa en una estratègia de creixement electoral o d’augment d’audiència, és la nació sencera que se’n ressent i en paga les conseqüències”, ha expressat en un contundent missatge.
Així mateix, creu que hi ha “massa politologia i demoscòpia, i massa poca filologia i lingüística”. El president a l’exili també ha volgut deixar clar que aquesta opinió “val per tothom”. I és que aquest cas no és res nou, ja que fa un any el TSJC considerava l’executiu espanyol com a autoritat competent per a regular el règim lingüístic i imposava el percentatge d’hores lectives en castellà a Catalunya. En aquell moment, ERC va treure ferro a la sentència i van votar a favor de la LOMLOE, la llei d’educació espanyola coneguda popularment per llei Celaá. Ara, amb el pacte dels republicans i el gobierno de Sánchez als pressupostos generals a l’Estat i la decisió del Supremo, la tensió ha revifat.
Fil per randa, clar i català. Massa politologia i demoscòpia, i massa poca filologia i lingüística. Quan la llengua fa nosa en una estratègia de creixement electoral o d’augment d’audiència, és la nació sencera que se’n ressent i en paga les conseqüències. Val per tothom. https://t.co/qyHdImcVKY
— Carles Puigdemont (@KRLS) November 24, 2021