El líder de Cs a Catalunya, Carlos Carrizosa, manté el seu oferiment per formar una aliança electoral amb el PSC i el PPC, malgrat que els socialistes han rebutjat reiteradament aquesta opció. “Nosaltres no deixarem d’insistir”, ha assegurat aquest dijous a Catalunya Ràdio. Carrizosa ha recordat que l’independentisme ha fet coalicions electorals “per aglutinar més vot” i ha lamentat que “el constitucionalisme no hi està acostumat”. A més, creu que seria “un missatge positiu” d’entesa davant del “fracàs del procés” i del “moment d’extrema urgència” a causa de la pandèmia de covid-19.
La voluntat de teixir aquest pacte és el que va dur Cs, ha explicat, a canviar de cap de llista per a les properes eleccions. Així, el Comitè Permanent de la formació va apartar l’escollida en primàries, Lorena Roldán, i va situar Carrizosa com a nou presidenciable. Ell ho ha justificat amb el fet que Roldán sigui portaveu al Senat i “portar una batalla política contra els membres de la coalició seria una qüestió bastant difícil”. Segons ha relatat, Roldán i la direcció de Cs “van arribar a aquesta mateixa conclusió” i van apostar per fer el canvi, que ha insistit que els estatuts preveuen, tot i que una part de la militància ho ha recorregut.
Després de la reunió que van mantenir ahir dimecres el president espanyol, Pedro Sánchez, i la líder de Cs, Inés Arrimadas, Carrizosa ha reiterat l’interès dels taronges per uns pressupostos generals de l’Estat “decisius i extraordinaris”. Per això, creu que els deu diputats que tenen al Congrés “no són gaires però en aquests moments poden ser decisius” per tal de “despodemitzar” els comptes estatals i restar influència a altres forces com ERC o EH Bildu.
Juan Carlos I
Preguntat per la marxa del rei emèrit Juan Carlos I, ha assegurat que “no va fugir perquè no té un procediment judicial obert” a l’Estat espanyol però s’ha mostrat partidari que respongui davant dels tribunals “si va fer qualsevol il·legalitat o irregularitat”. No obstant això, a rebutjat els “atacs a la monarquia espanyola” i ha demanat separar les actuacions personals de l’exmonarca de la figura de cap d’Estat que va ostentar i que ara encarna el seu fill, Felipe VI.
