Dimarts, 4 d'octubre de 2022 - Edició 1531
La República

Mor als 92 anys Mikhaïl Gorbatxov, últim president de l’URSS

Va ser l’artífex de la reestructuració econòmica de la unió soviètica coneguda com a ‘perestroika’

Agències 30/08/2022

Mikhaïl Gorbatxov, últim president de la URSS, ha mort aquest dimarts als 92 anys a l’Hospital Clínic Central de Moscou “després d’una malaltia greu i llarga”, segons ha informat el mateix centre sanitari en un missatge que recull l’agència de notícies russa Interfax. Gorbatxov va dirigir la Unió Soviètica entre el 1985 i el 1991 com a secretari general del Comitè Central del Partit Comunista i després com a president de l’URSS. El 1985 va anunciar la coneguda com a ‘perestroika’, un conjunt de reformes polítiques i econòmiques destinades a democratitzar la societat soviètica. Gorbatxov va cessar les seves activitats com a president després de la signatura dels Acords de Belovezhskaya el desembre del 1991.

 

Fill d’una família de pagesos del nord del Caucas, va protagonitzar una ràpida carrera política després d’estudiar dret a la Universitat de Moscou. El 1985 va arribar a secretari general del Partit Comunista i el 1988 va ser escollit president del Soviet Suprem i cap de l’Estat.

 

Al capdavant del país va aplicar una política reformista i liberal que tenia com a objectiu treure l’URSS de l’estancament econòmic, polític i cultural en què es trobava. A partir del 1990, el seguit de reformes aplicades va acabar amb la dictadura comunista i amb la mateixa existència de l’Estat, un fet que, de retruc, va transformar de forma profunda l’escenari internacional.

 

Gorbatxov volia millorar el règim socialista a partir de la transparència (el que es va conèixer com a ‘glasnost’9 i de l’esmentada ‘perestroika’. La ‘glasnost’ va comportar una certa tolerància cap a la llibertat d’expressió, entre altres tímides conquestes socials, que van permetre al dirigent rus guanyar-se la simpatia d’Occident.

 

En paral·lel, va aplicar una política de reducció de la despesa militar que comportava que la URSS perdés el caràcter de gran potència mundial, amb la signatura d’un tractat de desarmament amb els EUA de Ronald Reagan o la sortida de l’Afganistan com a alguns dels trets destacats.

 

En canvi, les reformes econòmiques que comportava la ‘perestroika’ no van reeixir, i els tímids intents d’aplicar un sistema més liberal en què les empreses poguessin operar sense un control tan ferri de l’Estat van fracassar.

 

També va intentar obrir el sistema polític, amb l’acceptació de nous partits encaminada a una democràcia pluripartidista. Una idea que va xocar, d’una banda, amb la reticència dels dirigents anteriors i, de l’altra, amb la impaciència dels nous partits que van acusar Gorbatxov de ser massa lent.

 

El 1991, un intent de cop d’Estat militar detingut per un moviment encapçalat per Borís Ieltsin -que comportaria posteriorment la dissolució de l’URSS- va suposar la fi de l’etapa política de Gorbatxov.