La Fiscalia Superior de Catalunya ha frustrat les aspiracions de diverses entitats espanyolistes i ha arxivat les denúncies contra el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d’Educació, Josep González Cambray, per la reacció a la sentència del TSJC que obliga a impartir el 25% de les hores en castellà a les aules.
Segons el ministeri públic, tant les reaccions públiques com la carta de Cambray als directors després de la decisió d’obligar una escola de Canet de Mar a fer classes en castellà a P-3, no suposen ni delicte de prevaricació, ni desobediència, ni amenaces o coaccions, com defensaven aquestes entitats.
El 26 de novembre, l’associació Hablemos Español va interposar una denúncia davant la fiscalia contra el conseller d’Educació, Josep González Cambray, per la circular que va enviar als directors de centres educatius sobre la sentència sobre l’escola de Canet. Segons l’entitat, la intenció de Cambray era que els directors desacatin les sentències judicials, cosa que suposaria un delicte de prevaricació i de discriminació en la prestació d’un servei públic.
El 9 de desembre el sindicat ultradretà Manos Limpias també va denunciar davant de la fiscalia el conseller Cambray i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, pels mateixos fets i els considerava culpables d’un delicte d’intent de desobediència i un altre de coaccions i amenaces.
La presidenta de l’Asamblea por la Escuela Bilingüe, Ana Losada, va denunciar la qüestió davant de la fiscalia el 10 de desembre. Segons ella, el 2 de desembre la directora del centre va reunir els pares de la resta d’alumnes d’aquella classe per informar-los dels canvis.
Arran de la reunió, alguns pares van crear un perfil de Twitter denominat ‘El Turó en català’, al qual van poder accedir altres famílies del centre i també persones alienes a l’escola. Això hauria permès, segons l’AEB, que determinades persones dirigissin comentaris “despectius, de biaix despectiu, excloent i xenòfob” contra la família de la nena, a la qual també es dirigien els comentaris. Aquests tuits podrien suposar, segons l’AEB, un delicte d’obstrucció a la justícia per amenaces a les parts d’un procediment judicial perquè modifiquin la seva actuació processal.
Finalment, el 19 de gener, Antonio Raga Moscoso, candidat d’UPyD al Congrés per Girona el 2008, va presentar a la fiscalia un escrit on assegurava que cap escola havia complert la sentència del TSJC del 25% de castellà, i hi adjuntava escrits presentats a l’executiu espanyol, la Generalitat i a escoles de Palamós (Baix Empordà).
La resposta de la Fiscalia
En el seu escrit de 16 pàgines, el fiscal superior, Francisco Bañeres, fa un relat cronològic dels fets des de la primera sentència del desembre del 2020 del TSJC fins la setmana passada. A continuació, conclou que cap fet evidencia indicis d’un delicte d’amenaces i coaccions per part de Cambray o Aragonès, i assegura que “els execrables actes de linxament moral i atemptat contra la seguretat personal i familiar” que es van publicar a Twitter contra la família de Canet ja s’estan investigant per part de la Fiscalia de Delictes d’Odi de Barcelona i els Mossos d’Esquadra.
Tampoc veu prevaricació en la carta de Cambray als directors de centres educatius, ja que els recordava que eren els responsables de cada projecte lingüístic i no es pot considerar una ordre administrativa o executiva. “Més enllà d’una sèrie de proclames de caràcter polític, és absolutament inútil i no produeix cap efecte en l’àmbit administratiu”, diu en relació amb la carta.
Finalment, considera que el delicte de desobediència respecte a la sentència del TSJC només el podrien cometre els directors de centres, responsables dels projectes lingüístics, i no pas els dirigents polítics. De moment, a la fiscalia no li consta cap incompliment directe de la sentència.
Per tot això, el ministeri públic considera que no hi ha indicis de cap dels delictes denunciats i per això arxiva, tot i que dona la possibilitat als denunciants de portar el cas directament als jutjats.
