ACN Brussel·les .- La Xarxa Europea contra el Racisme (ENAR, en les seves sigles en anglès) ha detectat que a Espanya hi ha més gent que “no té vergonya de portar banderes franquistes”. “Estem veient que està ressorgint un altre cop” el franquisme, assegura en una entrevista amb l’ACN el director de l’ENAR, Michael Privot. L’endemà que a la ultradreta es manifestés de nou pels carrers de Barcelona, l’organització també alerta que, si VOX aconsegueix unir forces amb altres formacions, l’extrema dreta a Espanya podria representar “fins al 25% de la població”, com ja passa en altres països europeus. Segons Privot “no és que no existís l’extrema dreta a Espanya, sinó que estava tan fragmentada que no podia sobrepassar el llindar electoral i tenir una sola veu”. Ara, però, la cosa podria canviar.
“L’estrany era que no hi hagués un partit o un líder”, explica. En aquest sentit, el director d’ENAR diu estar “segur” que, si VOX “té els recursos i les habilitats per aglutinar” la ultradreta a l’Estat espanyol, “hi haurà un 10, 15 o fins i tot un 25% de la població representada en aquest espectre polític”.
En aquest sentit, afirma que “la debilitat” de l’extrema dreta fins ara a l’Estat espanyol havia “fet semblar” que s’havia superat “amb èxit” el franquisme, però que no és el cas. “No és l’èxit dels que han fet les polítiques” de la transició, constata, sinó el fet que els grups ultres estaven fragmentats i no es feien visibles.
D’altra banda, Privot avisa que la falta d’acció política davant l’ascens de l’extrema dreta és “preocupant” perquè si hi ha “algú capaç d’aglutinar forces, llavors fa el seu camí molt ràpid”.
12 d’octubre
Preguntat sobre la celebració de la diada nacional d’Espanya el 12 d’octubre, que commemora el seu passat colonial, Privot defensa que no es poden “continuar celebrant les massacres i dominacions europees com si no hagués passat res”.
“Vist des d’una altra perspectiva, no va ser una història d’èxit, sinó de violència”, recorda. Per això, creu que “ara és un bon moment per tal que els països europeus revaluïn” la seva història de manera més “inclusiva”. “És bo que comenci aquest debat a Espanya”, afirma.
Ressorgiment de la ultradreta a Europa
El director d’ENAR considera que la crisi econòmica i financera del 2008 va donar “un impuls” a l’extrema dreta a Europa i avisa que els efectes encara duren. “La gent encara pateix la recessió que va seguir la crisi, en particular la classe mitjana-baixa”.
Segons ell, és precisament aquest estrat social on hi ha “el gruix de votants dels partits populistes de dreta”. És a dir, un sector de la població que veu com els seus fills amb estudis superiors no poden assolir les seves “expectatives”. Així, l’expert creu que aquesta “frustració” de la classe mitjana europea és la que “nodreix” les narratives dels grups d’ultradreta.
Risc per als drets
“A la classe mitjana no li importa la democràcia ni els drets fonamentals perquè ja els té”, critica Privot, que alerta sobre el risc per als drets i llibertats que suposa el creixement de partits ultradretans. Per això, lamenta que per exemple, quan a Polònia o Hongria hi ha “violacions de drets” la resta d’europeus “es quedin callats”.
Aliances a la UE
Amb aquest caldo de cultiu, Privot alerta que “tots aquests partits estan en contacte” a la Unió Europea i “intercanvien” estratègies i lemes. “No està captant l’atenció del radar mediàtic, però realment està passant”, avisa.
ENAR considera que Brussel·les no estan actuant suficientment per aturar l’avanç de l’extrema dreta. Per al seu director, la narrativa xenòfoba d’aquests grups “té un gran impacte en les institucions europees i en la seva voluntat” a l’hora de plantar-se davant aquests moviments.
