El català, el gallec, el basc, el luxemburguès i l’irlandès són les úniques cinc llengües minoritzades que tenen accés a les grans plataformes de vídeo en línia com Netflix, Amazon Prime o Disney +. Ho posa de manifest un informe sobre diversitat lingüística que observa la disponibilitat de les llengües europees en aquestes finestres de distribució de contingut audiovisual. L’eurodiputada d’ERC Diana Riba ha presentat l’estudi aquest dijous en un acte a l’Ateneu Barcelonès. “És possible monitorar les llengües davant la poca transparència de les plataformes”, ha afirmat Riba. “Amb això podem empènyer a Europa per demostrar que és possible i que ho hem de fer”, ha reblat.
Riba també ha alertat que l’audiovisual està canviant “de manera vertiginosa” i ha reclamat fer els “deures conjunts” de “pensar com canviarà la regulació europea en aquest àmbit”. A parer de l’eurodiputada republicana, cal “aprofitar qualsevol espai per reivindicar la necessitat de transparència en les dades”.
El doctor en Comunicació Social Josu Amezaga-Albizu ha participat en l’acte a l’Ateneu Barcelonès i ha posat de manifest la importància de desenvolupar polítiques de protecció. “El que tenen en comú les cinc llengües minoritzades que sí que tenen presència en les plataformes és que tenen darrere una estructura institucional, política i social que ho fan possible”, ha indicat.
De la seva banda la Plataforma per la Llengua, Àlex Hinojo, de Plataforma per la Llengua, ha recordat que hi ha 40 milions d’europeus que tenen una llengua minoritzada com a llengua materna i 80 milions que tenen alguna diversitat sensorial. Per això ha considerat “molt important” l’informe i ha recordat que societats com les catalanes o les basques “fa temps” que pateixen aquesta minorització.
L’estudi posa de manifest que l’oferta de llengües minoritzades protegides per la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries a les grans plataformes és “escassa i desigual”, amb el català al capdavant. Majoritàriament s’ofereixen continguts subtitulats, més que no pas doblats.
A banda, els continguts que s’ofereixen amb aquestes opcions en alguns territoris no estan disponibles en d’altres. Audiovisuals subtitulats al català o al basc a Espanya no són accessibles a França, malgrat que en aquell país també hi ha comunitats de parlants d’ambdues llengües.
