L’emèrit un altre cop torna a ser notícia, per un dels casos que no va poder ser investigat mentre era cap d’Estat degut a la immunitat que li donava aquest càrrec. En aquest cas s’ha destapat que Juan Carlos I podria haver interferit en una decisió del Constitucional, justament el mateix any que va rebre 100 milions d’euros en un compte opac tal com apunta el Público. El motiu pel qual l’exmonarca va rebre aquests 100 milions d’euros segueix sent un misteri avui dia.
Els fets van succeir el 2008, quan dos empresaris, Alberto Alcocer i Alberto Cortina, van ser sentenciats a presó per haver estafat els seus socis en el cas Urbanor. És a dir, els Albertos van rebre part del seu sou per la construcció de les Torres Kio en accions del Banc Central i aquest fet va permetre que es es modifiqués la composició dels accionistes canviant-ne el control. Van ser acusats d’estafa amb els seus socis de la constructora, ja que van mentir sobre el preu del terreny, a fi de poder fer el tripijoc amb el cobrament en accions.
Arran d’aquest fet, els Albertos van ser sentenciats al Supremo i en un acte desesperat d’esquivar la presó van presentar un recurs a la sentència al Constitucional. En aquell any, Juan Carlos I tenia un compte opac a Suïssa, en el qual va rebre 100 milions d’euros i que va ser investigat posteriorment. Cal dir que com que és un compte opac no s’ha pogut conèixer qui li va fer aquest ingrés, ni per quin motiu, però que indubtablement se’n poden fer cavil·lacions.
Aquest recurs en el Constitucional estava a punt d’arribar al final del seu recorregut legal i causar que els Albertos anessin a presó, però segons les investigacions que explica el Público, l’emèrit hauria pogut pressionar al magistrat a càrrec Pascual Sala Sánchez, qui tenia una coneguda amistat amb el Borbón perquè deslliurar els estafadors de la presó. Aquest magistrat no va poder trobar el buit legal per evitar la condemna als Albertos, tot i que casualment se li va assignar el cas a Ángel Aguallo. Aquest jurista era un gran admirador de Juan Carlos I i malgrat que no era especialista en Dret Penal, va ser-ne el jutge.
Aguallo sí que va aconseguir assegurar la prescripció de la condemna dels Albertos a través del Constitucional, fet que va causar rebombori en tant que aquest òrgan va assumir competències que no li corresponien.
Queda pendent d’investigació quines relacions van tenir els Albertos amb l’emèrit. També les de l’exmonarca amb Ángel Aguallo i Pascual Sala Sánchez, ja que es podrien haver comès delictes de tràfic d’influències, així com cobraments indeguts en els comptes opacs a Suïssa.
Els Albertos van ser absolts malgrat que estava provada la seva culpabilitat per estafa.
