Dissabte, 31 de juliol de 2021 - Edició 1101
La República

Iglesias sucumbeix a l’encant de Sánchez i deixa caure Catalunya

El líder de Podemos insisteix en un “govern de coalició” i diu que el document de Sánchez “no és gran cosa”

Redacció
Redacció 08/07/2019
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i el líder de Podemos, Pablo Iglesias

Sánchez, l’encantador de serps que busca ara l’abstenció de Junts i d’ERC

El líder de Podem, Pablo Iglesias, ha assegurat aquest dilluns que està disposat a donar “garanties” al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, respecte a Catalunya, i li ha ofert “lleialtat” en el seu “lideratge” sobre aquesta qüestió. Ha insistit que la seva formació no farà cap “línia vermella” del referèndum d’autodeterminació a Catalunya i ha apuntat que en el cas que els presos demanin l’indult “hi haurà d’haver una discussió” al sí del Consell de Ministres i allà “respectarem el lideratge del PSOE i de Sánchez per plantejar que el que passa a Catalunya no se solucionarà pels tribunals”. Ha fet aquestes manifestacions en una entrevista a Telecinco on ha insistit en la necessitat d’un “govern de coalició”. Ha advertit que seria “irresponsable” anar a unes noves eleccions i ha demanat al PSOE que comenci a “negociar seriosament” i no a través de “globus sonda”.

Iglesias, l’esquerra espanyola de sempre

Catalunya i la presència de Podem al Consell de Ministres són els dos esculls d’aquesta negociació, però segons Iglesias són només dues “excuses” del PSOE per tancar la porta a un govern representatiu del vot dels ciutadans. Iglesias ha admès que la seva formació té “posicions diferents” a les del PSOE, però ha assegurat que la seva formació no faria “línies vermelles” d’aquesta qüestió i serà “lleial” respecte al “lideratge” de Sánchez en la política respecte a Catalunya.

El PSOE camí de controlar-ho tot sense cap esforç

Pedro Sánchez ho té tot guanyat, segons es va veient, Podemos sucumbeix, deixa caure Catalunya, controlarà l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació més poderosa, l’AMB i a més la grossa, un independentisme dividit però que va unit cap a l’abstenció.