Dijous, 29 de setembre de 2022 - Edició 1526
La República

Els escrits més reivindicatius de Joan Fuster aplegat a ‘Escrits de combat’

‘Escrits de combat’. Joan Fuster. Edicions Tres i Quatre. València, 2020. 204 pàgines. 15,00 €

Ramon Moreno 20/02/2021

La figura de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) es continua mantenint com la d’un referent intel·lectual de primer nivell. Les seves paraules i reflexions continuen vigents encara avui dia, amb tota la seva plenitud, com ho palesen aquests Escrit de combat que apleguen alguns dels seus escrits polítics més important dels anys 60 a 80. Al pròleg del llibre, Josep-Lluís Carod-Rovira els defineix com “els textos fusterians més batalladors”, fent tanmateix la precisió que “en realitat tota l’obra de Joan Fuster i Ortells són escrits de combat”.

Són sis els opuscles aplegats en aquests volum: Qüestió de noms (1962); El blau en la senyera (1977); Ara o mai (1981); País Valencià, per què? (1982); i Cultura nacional i cultures regionals als Països Catalans (1983). Son uns textos que ofereixen les reflexions de Joan Fuster sobre diferents aspectes de la identitat catalana, entesa de manera global, amb  les pertinents referències als PaÍsos Catalans, del qual en va ser “el màxim promotor i defensor”, com diu Carod-Rovira. Bandera, llengua, territori, cultura nacional, País Valencià, són alguns dels mots que Fuster desenvolupa com a conceptes, amb la seva anàlisi lúcida i clara, i la seva intransigència argumental, ben estructurada, ben explicada.

La tasca intel·lectual de Joan Fuster, com a articulista, escriptor, traductor, conversador… va ser combatuda amb el menyspreu habitual de l’ecosistema cultural espanyol i la violència dels sectors més intransigents que llavors, com avui, utilitzen la violència contra la paraula. Però Fuster va ser sens dubte, l’intel·lectual català més influent de la segona meitat del segle XX.

Joan Fuster va posar paraules i va donar arguments a les lluites per la llibertat i pel país, tot ell, convençut també que “La nostra pàtria és la llengua” com reivindica Ferran Garcia-Oliver a l’epíleg d’aquest breu, però imprescindible volum.