Dimarts, 28 de setembre de 2021 - Edició 1160
La República

El delicte que podria haver comès la policia espanyola contra la CUP el 20-S obliga la justícia a reobrir la investigació

L’Audiència de Barcelona ha ordenat reobrir la investigació de l’actuació de la Policia Nacional davant la seu de la CUP a la capital catalana el 20 de setembre del 2017. […]

Avatar
Agències 23/01/2019
La policia espanyola envoltant la seu de la CUP, mentre simpatitzants criden en contra de l'actuació i en favor de l'1-O, el 20 de setembre de 2017

L’Audiència de Barcelona ha ordenat reobrir la investigació de l’actuació de la Policia Nacional davant la seu de la CUP a la capital catalana el 20 de setembre del 2017. El jutjat d’instrucció 9 va arxivar aquesta causa el febrer del 2018 en considerar que els agents van actuar “en compliment estricte” de les ordres de la fiscalia i que es van “limitar a intervenir el material propagandístic” que hi havia “fora de l’edifici”. Ara, però, l’Audiència ordena al jutjat que faci noves diligències, entre les quals identificar el responsable de la Brigada Provincial d’Estrangeria i cap d’aquest operatiu, a qui considera investigat. El tribunal creu que del relat de la denúncia se’n desprèn que es podria haver comès un delicte de coaccions greus.

En una interlocutòria amb data del 17 de gener, l’Audiència de Barcelona accepta algunes de les diligències demanades en el recurs presentat per la CUP, tot i que no totes. Així, demana al jutjat d’instrucció que prengui declaració en qualitat de testimonis als dos agents de la Policia Nacional que “van confiscar les caixes a la vorera de la via pública, fora de la seu del partit i aquí li va ser denegada l’entrada dins del mateix per absència d’autorització judicial”.

L’Audiència de Barcelona també demana que s’identifiqui “el responsable de la Brigada Provincial d’Estrangeria i cap d’aquest operatiu que va ordenar als antidisturbis” anar a la seu de la CUP per acordonar-la entre les dues del migdia i les vuit del vespre, “impedint sortir (o entrar) de la seu als militants”. A més, el tribunal afegeix que aquest agent “seria l’investigat” i que, un cop identificat, “s’ha de procedir a prendre-li declaració en tal qualitat”. El tribunal deixa a criteri del jutjat d’instrucció que es prengui declaració com a testimonis a quatre persones que “van acudir posteriorment a negociar amb les forces policials”, però que “no van ser testimonis presencials”.

En l’escrit, les magistrades consideren que l’arxiu de la causa que va fer el jutjat d’instrucció número 9 el febrer del 2017 “no està fonamentat de forma suficient” perquè “del relat de la denúncia s’exposen fets que podrien ser constitutius, a priori, d’un delicte de coaccions greus”. En l’arxivament, la jutgessa argumentava que la policia, que no tenia ordre judicial per entrar a la seu de la CUP, van actuar “en compliment estricte” de les ordres de la fiscalia. De fet, un ofici del cos policial defensa aquest mateix fet, segons es recull en la interlocutòria de l’Audiència de Barcelona.

El jutjat va concloure que els agents es van “limitar a intervenir el material propagandístic”, “sense que la durada temporal més o menys excessiva, a criteri del denunciant”, de la intervenció policial, “pugui entendre’s constitutiva de cap delicte davant la confirmació que a l’interior d’aquesta seu hi havia material relacionat amb els preparatius del referèndum il·legal de l’1-O”.