ACN Barcelona.-L’escriptor Enrique Vila-Matas ha presentat aquest dimarts el seu nou llibre ‘Esta bruma insensata’ (Seix Barral), que reflexiona sobre la creació literatura. Per una banda, ha explicat el seu autor, hi ha la idea del rebuig i la renúncia de l’escriptura i, per l’altra, la fe i la felicitat. Aquestes dues opcions tan contraposades Vila-Matas les representa a través de dos personatges que són germans i es veuen després de 20 anys. La novel·la elabora un “constant Jekyll i Hide”, com ha explicat, sobre la figura de l’escriptor i la seva relació amb la literatura. L’autor ha situat la novel·la a partir dels fets del 27 d’octubre de 2017 amb la declaració d’independència al Parlament, que fan de teló de fons de la història entre la relació dels dos germans.
Vila-Matas divideix la novel·la en dues parts. A la primera d’elles, hi ha un sentiment tràgic de la vida però, a la segona part, la tragèdia per pes i es converteix en comèdia. Ha apuntat que és com els fets polítics “que es representen com a tragèdia però quan es repeteixen són una farsa”. Tot i això, aquesta pèrdua de la tragèdia és “deliberada” perquè ha confessat que no podia aguantar mantenir el fil de la tragèdia constantment fins al final.El judici al SupremL’autor ha admès que a vegades segueix el judici de l’1 d’Octubre i que “s’assembla molt” a la seva novel·la per la cerca de la veritat de la “complexitat dels fets”. En aquesta línia, també ha comparat algunes escenes del clima de la ciutat d’aquells dies amb ‘Apocalypse Now’, afegint que ha seguit “deliberadament” l’estructura del llibre amb el qual es basa, ‘El cor de les tenebres’.Tot i que els fets passen durant l’octubre de fa dos anys, Vila-Matas va escriure el llibre molts anys després. Per aquest motiu, considera que la novel·la parla del passat o el futur, però no del present. ‘Figuras del infinito’L’escriptor ha tardat dos anys a escriure el llibre, més de l’habitual, perquè ha procurat ser “menys parlador” i centrar-se més en el que l’interessava parlar. També ha explicat que el títol original era ‘Figuras del infinito’, que va veure en una exposició de Monet, perquè explicava molt bé les dinàmiques del llibre, ja que els seus personatges estan perduts a l’infinit.
