ACN Barcelona – Un estudi internacional coliderat pel CSIC i el CREAF ha descobert que una major intel·ligència dels ocells està relacionada amb el número de neurones que acumulen al pàl·lium, una part concreta del cervell. També té a veure amb la mida relativa del cervell en relació al cos i al temps de maduració dels pollets, ja que aquestes neurones s’acumulen en l’etapa tardana de la maduració. Això fa també que els ocells que tenen més neurones en aquesta zona visquin més anys. Així, per exemple, s’ha descobert que els corbs i els lloros són de les aus més intel·ligents, i que els coloms o els faisans són de les que menys.
Els resultats demostren que el nombre de neurones en el pàl·lium, i no pas les del cerebel ni del tronc encefàlic, són un predictor acurat de la capacitat cognitiva d’una espècie: més nombre de neurones en el pàl·lium implica una major capacitat d’innovació. Al seu torn, l’acumulació de neurones al pàl·lium fa que el cervell creixi tant en termes absoluts com en termes relatius. Així, doncs, d’entre totes les espècies i llinatges estudiats, els científics destaquen que són els còrvids i els lloros les aus que tenen un cervell més gran en relació al cos i també més neurones en el pàl·lium. Són, també, les que tenen un temps de maduració més llarg.
“Aquests resultats són consistents amb la hipòtesi que l’acumulació de neurones al pàl·lium té lloc en fases tardanes del desenvolupament”, apunta Daniel Sol, del CSIC i el CREAF. “Els nostres resultats suggereixen que en còrvids i lloros l’acumulació de neurones al pàl·lium és el resultat d’allargar el temps que necessita el poll per desenvolupar-se una vegada ha sortit de l’ou”. En canvi, apunta, “en grups com els faisans i els coloms, l’etapa de desenvolupament post-natal és més curta, cosa que no els permet acumular tantes neurones al pàl·lium. Això pot explicar per què tenen un cervell relatiu petit i són poc innovadores en el seu comportament”.
A més, tant els còrvids com els lloros tenen una vida més llarga. “Viure més temps augmenta el valor de resoldre problemes mitjançant la innovació perquè el temps que dediques a aprendre un nou comportament es compensa si el comportament ofereix beneficis durant més temps”.
El treball demostra, així doncs, que no importa tant el nombre de neurones en total sinó com s’organitzen les neurones dins del cervell, i que es més important la grandària del cervell en relació al cos que en termes absoluts.
I és que fins ara, hi havia controvèrsia sobre si era més important la grandària del cervell en termes absoluts o en termes relatius. “Els elefants tenen un cervell més gran que els humans en termes absoluts”, indica Louis Lefebvre, psicòleg de la McGill University (Montreal, Canadà). “Vol dir això que són més intel·ligents que els humans? No necessàriament si el que més importa és la mida relativa del cervell. El cervell dels humans conté més neurones al pàl·lium, i això fa que sigui més gran en proporció a la nostra mida que el dels elefants”.
Des de fa temps s’argumenta la intel·ligència està relacionada amb la mida del cervell. La teoria de l’encefalització defensa que el teixit cerebral “extra” d’un cervell més gran permet dedicar més neurones a tasques cognitives. No obstant això, fins ara no es diposava d’evidències científiques que ho recolzessin. Una raó ha estat la dificultat de comptabilitzar la densitat neuronal en diferents espècies animals.
L’estudi, coliderat per Daniel Sol, científic del CSIC i del CREAF, i que apareix a la revista ‘Nature Ecology and Evolution’, demostra, per primer cop, que un nombre més gran de neurones està relacionat amb una de les principals formes d’intel·ligència: la capacitat d’innovar. I que això, al seu torn, està relacionat amb un cervell més gran, tant en termes relatius (fracció del cos que ocupa el cervell) com en termes absoluts. L’estudi ha estat possible pel recent desenvolupament per part de la neurobiòloga Suzana Herculano-Houzel i els seus col·laboradors d’un nou mètode per comptar neurones, el fraccionador isotròpic, que fa possible comptar neurones de moltes espècies en poc temps i de forma acurada.
Per a fer l’estudi, els investigadors han partit de l’estimació del nombre de neurones al telencèfal pal·lial, àrea cerebral dels ocells on tenen lloc funcions superiors (sensorials, associatives i pre-motores) i que ens els mamífers correspondria al neocòrtex. Pel present article s’ha mesurat la densitat neuronal de 81 individus de 46 espècies. Això ha estat possible gràcies a la participació de Pavel N<em>e</em>mec, neurobiòleg de la Charles University de Praga, que ha coliderat l’estudi i que és un dels pocs experts mundials en la quantificació de neurones amb la tècnica del fraccionador isotròpic. Com a controls, a més del pàl·lium també s’han quantificat les neurones en el cerebel (implicat en moviments voluntaris) i en el tronc encefàlic (no directament implicat en funcions cognitives). Sumats a les 65 espècies mesurades en estudis previs, el nombre total d’espècies analitzat (111) representa la mostra més gran de número de neurones mai utilitzada en un mateix estudi.
Les dades del nombre de neurones han estat comparades amb informació de la capacitat d’innovació basada en 4.400 observacions que descriuen comportaments innovadors d’ocells en els seus hàbitats naturals. Aquesta informació és el resultat de dues dècades de treball de Louis Lefebvre, psicòleg de la McGill University (Montreal, Canadà) i colíder de l’estudi, i comprèn observacions entre 1960 i 2020 de comportaments innovadors tant en l’adopció de nous aliments com en l’ús de tècniques noves. Exemples d’aquestes observacions inclouen gralles trencant la closca de nous llençant-les sobre el paviment, pardals bloquejant els sensors de les portes de supermercats per robar menjar o mallerengues obrint els pots de llet que el repartidor deixa a les portes de les cases.
