ACN Vic – Adaptar l’ús dels purins en la fertilització de camps de fruita dolça a Catalunya és una de les estratègies que s’ha implantat a partir del projecte europeu Life Agriclose. Durant quatre anys, s’ha estudiat i posat en pràctica una quinzena d’estratègies i eines amb l’objectiu d’aprofitar les dejeccions ramaderes als entorns més propers de les granges. De fet, amb tots els projectes que s’han anat creant a Catalunya ja hi ha un 20% de les dejeccions ramaderes que s’utilitzen per crear fertilitzants de proximitat. La directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, ha assenyalat que ara un dels reptes serà aconseguir comercialitzar les solucions per poder arribar a més agricultors i ramaders.
Entre les estratègies que s’han estudiat durant aquests quatre anys de Life Agriclose hi ha l’ús de purins en la fertilització de camps de fruita dolça. Segons les conclusions, podria tenir un impacte potencial sobre les més de 40.000 hectàrees que hi ha al país d’aquest tipus de cultiu, la majoria en entorn ramaders, però també amb la possibilitat d’ampliar la seva incidència en altres cultius com els cítrics, la fruita seca, les oliveres o la vinya, ha explicat la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes. Aquests avenços, podrien fer que la majoria de la superfície agrària de Catalunya fos receptora de les dejeccions ramaderes. En aquest sentit, s’ha vist com la introducció d’aquests productes en la fertilització dels fruiters podria arribar a substituir fins al 100% dels adobs minerals que es fan servir i, per tant, reduir la dependència d’uns productes forans que amb el context actual tenen uns preus disparats.
En la mateixa línia, s’ha vist com els productes que provenen del tractament de les dejeccions ramaderes poden substituir els adobs habituals en els cultius extensius o ser la base de l’adobatge d’aquells més productius, com és el cas del blat de moro.
D’altra banda, la directora general ha destacat que durant aquests anys de projecte s’ha fet el seguiment de la qualitat dels sòls, aigües i aire per garantir que les estratègies que es promouen contribueixen a la bona qualitat ambiental. Així, s’han fet més de 2.000 anàlisis de sòl i 160 de solucions líquides del sòl per conèixer l’efecte de les estratègies sobre la seva qualitat i els efectes sobre les aigües. Entre d’altres, amb els estudis s’ha vist que es pot reduir fins al 50% les emissions amoniacals, un aspecte que contribueix en la lluita contra el canvi climàtic .
Guillaumes també ha destacat que s’ha fet el seguiment de la qualitat i innocuïtat dels productes finals, com per exemple per saber la possible transferència de resistència als antibiòtics i la presència de bacteris patògens que puguin comprometre el consum dels aliments que es produeixen. I ha explicat que s’ha vist com els aliments produïts són innocus, garanteixen la seguretat alimentària i tampoc s’ha observat transferència de patògens, antibiòtics ni gens de resistència als productes aplicats a cap dels productes finals.
<strong>Una setantena d’explotacions ramaderes han participat en el projecte</strong>
El projecte ha treballat conjuntament amb el sector. Concretament hi han participat més de 25 organitzacions, entre explotacions agràries, cooperatives i empreses, i s’ha comptat amb la participació d’una setantena d’explotacions ramaderes en l’anàlisi de prop de 250 mostres per a la caracterització de les fraccions líquides i sòlides dels purins, els productes que provenen de la separació sòlid-líquid, el tractament més implantat juntament amb el compostatge a Catalunya.
Durant aquests quatre anys, s’ha treballat en 40 hectàrees i s’ha gestionat més de 900 tones anuals de productes que provenen del tractament de les dejeccions ramaderes per desenvolupar noves tecnologies i estratègies per promoure’n l’ús.
El projecte ha estat coordinat pel Depatament d’Acció Climàtica i ha tingut com a socis dues entitats de recerca com són l’Agència Estatal Consejjo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i ll’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), així com una de les principals universitats públiques d’Itàlia, la Universita Degli Studi Di Torino (UNITO), i l’organisme tècnic de la regió de la Llombardia encarregat d’activitats i projectes dirigits al desenvolupament de l’agricultura, la silvicultura i les zones rurals, l’Ente REgionale pel Servizi all’Agricoltura e alle Foreste (ERSAF). El cost total ha estat de 2,2 MEUR, dels quals 1,3 han estat finançats per fons europeus.
