ACN Barcelona – El llibre ‘Torturades’, de Gemma Pasqual, recull els testimonis de 22 dones víctimes de violència policial a la comissaria de la Policia Nacional de Via Laietana de Barcelona, “probablement l’edifici més carregat de violència del segle XX català”, segons l’Editoral Comanegra, responsable de la publicació. Es tracta d’un treball elaborat després de prop de dos anys d’investigació que ofereix la veu de 22 dones “filtrada amb sensibilitat, però sense edulcorants”. Moltes parlen “explícitament per primera vegada” de les tortures que van patir a mans de la policia espanyola. Els casos van des de 1941, fins el més recent l’any 2019. Pasqual ha anunciat que el 22 d’abril es manifestaran davant de la comissaria de Via Laietana.
Des del cas de Soledad Real fins al de Xènia Garcia, passant pels de dones com Núria Cadenes, Mireia Comas, Pilar Rebaque o les germanes Eva i Blanca Serra. Un recorregut que “descarta qualsevol temptació de creure que les tortures a Via Laietana van ser cosa només del règim franquista”.
El relat comença amb el cas de la Xènia Garcia l’any 2019, a continuació fa un salt en el temps i recula a l’any 1941 per arribar dècada a dècada fins els 2000. L’última història és la de la Teresa Alabèrnia i Núria Cadenes, mare i filla, situat entre finals dels anys 60 i finals dels 80, respectivament. Aquest cas, segons han explicat, permet mostrar com la tortura ha saltat de generació en generació. L’assaig tanca amb una llista de fins a un total de 57 policies assenyalats per testimonis, organitzacions memorialistes i mitjans de comunicació.
L’autora ha assenyalat que no es tortura igual a un home que una dona i la prova, afegeix, són aquestes 22 dones que apareixen al llibre. “Elles són una mostra de les milers de dones torturades a Via Laietana”, ha apuntat. Pasqual ha indicat que ha fet el llibre per “dignificar la memòria” de totes les dones torturades a la comissaria. “A Via Laietana hi ha hagut morts”.
L’editorial recorda que des de fa anys, diverses entitats vinculades a la memòria democràtica reclamen que la comissaria es tanqui i sigui reconvertida en un espai de memòria d’interpretació de la tortura i la repressió. “M’agradaria que aquest edifici de la barbàrie i casa dels horrors es converteixi en un memorial democràtic”, ha afegit.
Comanegra també recorda que a principis de febrer el govern espanyol tornava a descartar la possibilitat de cedir la comissaria per fer-hi un espai de memòria. El ministre de Presidència afirmava al Senat que la comissaria de Via Laietana havia estat un “símbol de la pitjor repressió franquista” però que “avui és un lloc on homes i dones que formen part de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat treballen per la seguretat de tots nosaltres i d’acord amb la Constitució i els valors democràtics”.
<strong>Testimonis</strong>
El primer testimoni que apareix al llibre, però, és el de l’any 2019, el de Xènia Garcia, fet que “desmenteix clarament que les tortures de Via Laietana siguin patrimoni exclusiu del règim de Franco”. Deu dels testimonis expliquen casos posteriors a la mort del dictador.
Blanca Serra explica al llibre les tortures que va patir a la comissaria, com les que va patir també la seva germana Eva. Serra ha manifestat que el llibre de Pasqual és “un combat contra l’oblit i la desmemoria que hi ha en aquests moments”.
Teresa Alabèrnia que comparteix història amb la seva filla Núria Cadenes, ha dit que va passar molta por amb les “amenaces” que va rebre quan estava arrestada. Ha confessat, però, que la “sororitat” i “l’edat mental” la van ajudar a tirar endavant.
Ruth Gavarró, detinguda el 2002 durant la manifestació del 12 d’octubre amb només 18 anys, ha compartit el seu testimoni i ha explicat el “xoc” que li va suposar patir tortures. Detalla que va rebre “insults, la bota al cap, les mans lligades amb brides i cinc hores de cara a la paret” en ple segle XXI. “Quan vaig sortir vaig pensar que els hi cauria el pèl, i no”, ha dit.
<strong>22 d’abril</strong>
Gemma Pasqual ha anunciat que el 22 d’abril es manifestaran davant de la comissaria de Via Laietana en un acte de protesta.
<strong>L’autora</strong>
L’autora ha escrit obres adreçades a infants i joves, i del seu primer llibre per a adults a Comanegra, ‘Viure perillosament’, se n’han fet cinc edicions. També ha estat traduït al castellà i va ser finalista del Premi Llibreter del 2020. Escriu regularment a ‘Vilaweb’, on va començar a investigar per fer l’assaig periodístic que ara presenta, per bé que el cost de la investigació ha anat a càrrec de la mateixa editorial que ara publica el llibre.
