ACN Barcelona.-El Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona acull aquest dijous al vespre l’acte de nomenament dels sis nous Membres d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català. El cineasta i animador Jordi Amorós, el director i productor Carlos Benpar, la muntadora Teresa Font, el periodista i activista cultural Josep Maria López Llaví, l’actriu Serena Vergano i el impulsors del CineBaix s’han reunit en un esmorzar previ a aquest nomenament per compartir sensacions i reflexions. “Per ser actriu t’has d’enriquir per dins, la cultura es reflecteix en l’actuació”, ha dit a l’ACN Serena Vergano sobre la veterania i trajectòria en l’ofici. El Palau Requesens del barri Gòtic ha estat l’espai escollit pel primer contacte de les sis personalitats reconegudes.
L’acte d’aquest vespre al Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona tindrà un aforament de 120 persones, segons ha detallat la presidenta de l’Acadèmia, Isona Passola, per tal de complir amb les distàncies de seguretat i mantenir la solemnitat de l’homenatge. Estarà conduit per l’actriu Aina Clotet, i glossaran els nous membres d’Honor Vicent Sanchis, Sílvia Marsó, Jaume Martí, Rosa Maria Ferrer, Colita i Joan Dausà.Els Membres d’HonorSerena Vergano (Milà, 1943) va viatjar a Barcelona per primera vegada el 1962 per rodar ‘El conde Sandorf’ (1963). Ben aviat va establir vincles amb els cineastes que formaven part del moviment conegut com a Escola de Barcelona, com ara Joaquim Jordà, Vicente Aranda, José María Nunes, Jordi Grau o Pere Portabella. Era coneguda com la musa de l’Escola de Barcelona. “Vaig arrelar a Catalunya mantenint sempre el meu caràcter i pensament”, ha dit Vergano. I encara que el reconeixement “arribi una mica tard”, remarca la seva importància i el seu “agraïment a Catalunya”. Teresa Font (Gallifa, 1958) ha estat muntadora de directors com Vicente Aranda, Terry Gilliam i Pedro Almodóvar, amb més de 40 anys d’experiència professional, prop de 80 pel·lícules, vuit nominacions als Premis Goya i nombrosos guardons. “Aquests reconeixements em fan molta il·lusió perquè no els sento a la meva persona sinó a un ofici tan desconegut estranyament”, ha dit Font. “El nostre ofici és molt complicat, muntem la pel·lícula del director, no la nostra pel·lícula, i no només és un ofici tècnic sinó que té una part artística absolutament imprescindible per poder dur a terme el nostre ofici”, ha reivindicat la muntadora. Entre els nous membres d’honor, també hi ha dos referents de l’activisme cinematogràfic i cultural: Josep Maria López Llaví i el CineBaix, representat per dos dels seus impulsors, Maria Coscoll i Xavier Bachs. El periodista Josep Maria López Llaví (Barcelona, 1941) ha tingut una intensa trajectòria en el camp polític i en defensa de la cultura i la llengua catalanes, combinada amb la seva activitat en l’àmbit del cinema. Per la seva banda, veïns de Sant Feliu de Llobregat es van unir el 2004 per impedir el tancament del mític Cinema Guinart, l’últim cinema que projectava cinema d’autor i en català a la comarca del Baix Llobregat. “Ens deien que duraríem tres mesos i portem 15 anys. Estem molt orgullosos, tenim coses que ens diferencien i que són apreciades pel nostre públic”, ha dit Xavier Bachs.Carlos Benpar (Barcelona, 1947), director, guionista i productor de cinema, compta amb 14 llargmetratges, dos premis Goya al millor documental i dos Premis Barcelona de Cinema per ‘Cineastas contra magnates’ (2006) i ‘Cineastas en acción’ (2007), assaigs en defensa dels drets morals dels directors davant les manipulacions que pateixen les seves pel·lícules. Isona Passola ha definit Benpar com un “savi”, que transmet la seva saviesa a través els documentals i la imaginació en la ficció.Per últim, és nou membre de l’Acadèmia un pioner de l’animació, el guionista, dibuixant d’humor, cineasta i publicista Jordi Amorós (Barcelona, 1945), conegut pel seu pseudònim Ja. Referent de la tira còmica de sàtira política i de l’animació a Catalunya, va fer el primer llargmetratge animat per a adults produït a Espanya, ‘Historias de amor y masacre’ (1980), i el primer llargmetratge d’animació en català ‘Despertaferro! El crit del foc!’ (1990). “No teníem por i vam ser una generació que es va posar amb tothom. He anat 60 vegades a judici”, ha dit dels seus inicis a la revista ‘El Papus’.El reconeixement L’Acadèmia del Cinema Català atorga des del 2009 aquesta distinció a professionals de diversos àmbits de la indústria cinematogràfica catalana per la seva trajectòria, rellevància i aportació al cinema català. Els Membres d’Honor de l’any 2019 van ser Carme Elias, Hermann Bonnín, Jordi Cadena, Elena Jaumandreu, Pere Sallent i Assumpta Serna.
