Diumenge, 13 de juny de 2021 - Edició 1053
La República

Seqüencien el genoma de nadons amb un tipus de leucèmia de mal pronòstic per identificar dianes terapèutiques

ACN Barcelona.-La revista ‘The Journal of Clinical Investigation’ (JCI) publica una recerca centrada a identificar alteracions moleculars en leucèmies pediàtriques agudes, que podrien actuar com a pilars de la proliferació […]

Avatar
Agències 26/05/2021

ACN Barcelona.-La revista ‘The Journal of Clinical Investigation’ (JCI) publica una recerca centrada a identificar alteracions moleculars en leucèmies pediàtriques agudes, que podrien actuar com a pilars de la proliferació tumoral. La recerca ha estat liderada pel grup de Biologia de Cèl·lules Mare, Leucèmia del Desenvolupament i Immunoteràpia de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i el grup d’Epigenètica del Càncer i Nanomedicina de l’Institut d’Investigació Sanitària del Principat d’Astúries (ISPA-CSIC). En col·laboració amb centres estatals i internacionals, els investigadors han seqüenciat el genoma, l’epigenoma i el transcriptoma de 69 nadons amb un tipus de leucèmia de mal pronòstic per identificar possibles dianes terapèutiques.

“Curiosament, aquestes leucèmies pediàtriques mostraven un nombre molt petit de mutacions, el que ens va portar a explorar diferents aproximacions per identificar possibles dianes terapèutiques o talons d’Aquil·les del tumor”, assenyala Pablo Menéndez, cap del grup de Biologia de Cèl·lules Mare, Leucèmia del Desenvolupament i Immunoteràpia de l’Institut de Recerca Josep Carreras.”La importància clínica del treball rau en la magnitud i el caràcter multidisciplinari de l’estudi, ja que tots els nens pertanyen al prestigiós protocol internacional de tractament per leucèmies en bebès, INTERFANT, cosa que fa que les associacions clíniques siguin molt fiables”, assenyala Menéndez. Els investigadors han utilitzat una bateria d’anàlisis computacionals per delinear el mapa d’alteracions moleculars existent en aquestes leucèmies pediàtriques. “Mitjançant l’ús de tecnologies -òmiques (genòmica, transcriptòmica i proteòmica) d’última generació, hem pogut caracteritzar amb gran detall l’epigenoma i el transcriptoma de certs tipus de leucèmies pediàtriques agudes”, destaca Juan Ramón Tejedor, primer signant de l’article.”La novetat d’aquest estudi rau en la integració d’aquestes dades, que ens ha permès veure, d’una manera molt més precisa, les rutes de senyalització sobre les que se sustenta aquest tipus de càncer”, continua Tejedor. “Existeixen nombroses similituds entre els diferents tipus de leucèmies pediàtriques que analitzem. No obstant això, ens va cridar l’atenció el marcat efecte funcional del complex transcripcional AP-1 en aquelles leucèmies amb pitjor prognosi, el que ens va portar a aprofundir sobre el possible paper d’aquests factors en la proliferació tumoral”, indica Agustín Fernández, científic titular del CSIC i també membre del Laboratori d’Epigenètica del Càncer i Nanomedicina. La veracitat d’aquestes observacions obtingudes in silico, és a dir, per mitjans computacionals, ha estat confirmada de manera exhaustiva per investigadors de l’Institut de Recerca Josep Carreras. Clara Bueno, coautora principal del treball, explica que han desenvolupat “una sèrie de sofisticats assajos in vitro, ex-vivo i in-vivo per validar l’efecte de la via d’AP-1 en aquest tipus de leucèmies pediàtriques”.Per això, els investigadors van utilitzar una sèrie de tècniques experimentals que inclouen models d’edició genètica mitjançant la tecnologia CRISPR, models animals de xenotransplantament amb cèl·lules de pacients, assajos amb inhibidors farmacològics i, fins i tot, un model de quimioteràpia en ratolí a la carta, que els va permetre demostrar l’efecte terapèutic potencial d’aquest complex transcripcional en models de ratolí, pas previ a l’experimentació en pacients humans. Aquests resultats obren la porta a desenvolupar nous assaigs clínics per determinar l’efecte d’inhibidors farmacològics de determinades rutes de senyalització en càncer infantil. En aquest aspecte, Mario Fernández Fraga, coordinador del laboratori d’Epigenètica deel Càncer i últim cosignant de l’article, destaca que els resultats són “molt prometedors”, però que “cal ser cautelós” i recorda que es tracta encara de fases preliminars d’investigació en models animals.