ACN Barcelona – El director del Servei de Cirurgia Cardíaca de Sant Pau, el doctor Antonino Ginel, era estudiant de Medicina quan va veure per la televisió la notícia del primer trasplantament de cor fet amb èxit a l’estat espanyol. La nit del 8 al 9 de maig de 1984, un equip de Sant Pau va trasplantar el cor a un home jove amb una cardiopatia. “Mai hauria somiat treballar amb el doctor Caralps dècades després”, diu Ginel a l’ACN. Des d’aleshores, el trasplantament ha evolucionat molt i ara un dels principals reptes és trobar més opcions per als pacients que esperen un cor, amb nous sistemes d’assistència artificial o amb operacions d’òrgans d’animals a humans: “Potser estaré jubilat quan sigui una realitat clínica, però en 10 o 15 anys podríem veure-ho”.
Sant Pau va obrir camí en el trasplantament cardíac a l’estat espanyol quan el maig del 1984 va operar un home de 29 anys amb una cardiopatia en fase avançada i que tenia en aquella cirurgia inèdita les darreres esperances. Mai abans s’havia fet un trasplantament de cor a Catalunya i també es considera la primera operació d’aquest tipus completada amb èxit a l’estat espanyol; només hi havia un precedent del 1968 a Madrid, però el pacient va morir poques hores després.
En una entrevista amb l’ACN amb motiu de l’efemèride, el doctor Ginel destaca que aquell trasplantament va significar una “gesta”, només dos anys després que es disposés d’un tractament efectiu per evitar el rebuig de l’òrgan. També assenyala que es van conjurar dos factors perquè es fes a Sant Pau: l’oportunitat clínica i unes persones capaces de motivar gran part dels professionals de l’hospital perquè creguessin en el projecte. “La gent que ve després ha de continuar, rep un encàrrec. Però el primer, l’ha de fer gent molt especial”, recalca.
L’actual director de Servei de Cirurgia Cardíaca estudiava Medicina quan va veure una entrevista al doctor Josep Maria Caralps, qui va liderar aquell equip, a Televisió Espanyola. “Ho recordo molt. Imagina’t un estudiant en un poblet de Cadis davant una televisió de color, però d’aquelles tan antigues. ‘Uau! M’agradaria fer això’, vaig pensar, o almenys tenir aquesta especialitat”, expressa, i afegeix: “Anys després vaig treballar amb el doctor Caralps a Sant Pau, fins que es va jubilar. Va ser tancar un cercle”.
La comunicació d’una fita mèdica i científica és la cristal·lització d’un treball vast, col·lectiu i d’anys. Així ho fa notar Ginel. Aquella operació complexa i pionera havia anat precedida de molta preparació i pràctica i tots els passos s’havien recollit en un protocol sòlid i molt estudiat. “Quan fem una cosa per primera vegada, mai és fruit d’una improvisació”, observa.
El mateix doctor Caralps va explicar pocs dies després de l’operació que portaven cinc o sis anys treballant per entrar en el trasplantament de cor. En una entrevista a ‘La Vanguardia’ firmada per Rafael Wirth, el doctor Caralps confirmava que tenien un programa “a llarg termini” i que continuarien amb els trasplantaments cardíacs: “Nosaltres no hem fet un trasplantament, sinó el primer d’un programa”.
En aquestes quatre dècades, Sant Pau ha fet uns 650 trasplantaments de cor. L’any passat, va fer 10 operacions d’aquest tipus de les 56 a Catalunya, segons dades de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT)-. La seva Unitat Integrada de Cardiopaties Congènites de l’Adolescent i l’Adult, conjunta amb Vall d’Hebron -que s’encarrega dels pacients pediàtrics i de les cirurgies congènites de l’adult que no són el trasplantament- és referent a Catalunya i a l’Estat.
Aquest dijous, l’hospital barceloní commemora aquells 40 anys amb una jornada científica amb professionals de Sant Pau i d’altres hospitals experts en trasplantaments i un acte al Recinte Modernista amb pacients trasplantats i amb l’equip de professionals que va fer la primera operació. Hi ha prevista la presència del doctor Caralps<strong>, </strong>director del Servei de Cirurgia Cardíaca (1976-2005); el doctor Manel Ballester, director del Programa de Trasplantament de Cor (1983-1999) i Núria Poch, infermera de l’Àrea Quirúrgica.
En el programa científic, hi ha programades les xerrades del doctor Ignacio Muñoz, a l’avantguarda del desenvolupament de nous sistemes d’assistència cardíaca artificial, i del doctor Muhammad Mohiuddin, director científic del programa de xenotrasplantaments – entre espècies diferents- de la Universitat de Maryland, a Baltimore (Estats Units). El centre mèdic d’aquesta universitat va fer el 2022 el primer trasplantament de cor porcí a un home, que va viure dos mesos.
Ginel explica que al llarg d’aquest anys els trasplantaments cardíacs han evolucionat molt en tots els aspectes, de la cirurgia als tractaments immunosupressors, així com l’abordatge dels pacients amb insuficiència cardíaca i també les alternatives al trasplantament. Aquest cirurgià subratlla que el principal repte ara és trobar opcions per a les persones que esperen un cor i apunta que els possibles camins passen per millorar els sistemes d’assistència cardíaca artificial i els xenotrasplantaments.
“Qualsevol mamífer té les mateixes veneres i artèries que els humans i l’anatomia del cor és semblant, però genèticament hi ha diferències i per això el rebuig és molt alt. Modificar genèticament el cor d’un mamífer és la frontera científica en què es treballa ara”, exposa sobre un tipus d’operació que fa anys hauria semblat ciència-ficció i que no està desproveïda d’un debat ètic i social.
