ACN Barcelona.-L’editor de POLITICO i expert en la Unió Europea Ryan Heath descarta que Brusel·les intervingui en el conflicte català després de la sentència del judici de l’1-O i assegura que la resposta europea serà “més del mateix”. “La UE ho té molt difícil per intervenir en un procés judicial intern; dubto que posin en dubte l’autoritat del govern espanyol a l’hora d’oferir una reacció,” assegura en declaracions a l’ACN. Heath, considerat un dels periodistes més influents a Brussel·les, sí que creu que la Comissió Europea podria canviar el to amb el que va valorar el referèndum i la resposta policial l’octubre del 2017: “Va ser un to força agressiu, i crec que des de dins hi ha qui va posar en dubte que fos el correcte”, explica.
El periodista creu el conflicte català planteja a Brussel·les un dilema. D’una banda, Heath creu que “molta gent dins les institucions europees se sentiria més còmode si els catalans poguessin expressar de manera clara què volen, per exemple en un referèndum”. D’altra banda, però, reconeix que el Brexit i l’auge de nacionalismes “menys simpàtics” que l’indepenentisme català han fet que Brussel·les tingui “por” de tot el que suposi trencar la integritat territorial d’un estat o sortir de la UE.Heath també destaca que encara que Brussel·les volgués assumir un paper més actiu en el conflicte català i fer sentir la seva veu, ara per ara no té els mecanismes necessaris per fer-ho. El periodista creu que les mateixes limitacions que afecten la Comissió Europea en la qüestió catalana la lliguen de mans i peus en les negociacions del Brexit, en les quals creu que Brussel·les voldria poder tractar directament amb el Parlament britànic i no amb el primer ministre Boris Johnson. “La seva feina és tractar amb el govern espanyol, per molt que puguin estar d’acord amb la necessitat que els catalans s’expressin a les urnes”, diu Heath. L’única situació en la qual Brussel·les podria intervenir de manera activa en el conflicte català, creu Heath, és que es produeixin “greus implicacions” per als drets humans. El periodista creu que el cas haurà de passar al Tribunal Europeau dels Drets Humans d’Estrasburg abans que la UE intervingui. Un altre factor que segons Heath podria condicionar el paper de la Comissió Europea en un futur és Josep Borrell, qui a partir de l’1 de novembre prendrà possessió com a Alt Representant de Política Exterior i Seguretat de la UE, esdevenint així el cap de la diplomàcia europea: “Potser la Comissió l’utilitzarà com a escut humà per defensar la posició d’Europa, o potser se l’apartarà perquè decideixen que com a català no hauria d’estar involucrat en el debat”.
